Romanització Hepburn

Estatus legal

El sistema Hepburn està basat en la fonologia anglesa intentant acostar-se a la japonesa, i es va trobar inicialment amb certa oposició al Japó. En particular, una llei del gabinet del 21 de setembre de 1937 va proclamar l'adopció d'un sistema alternatiu, conegut com a Kunrei, com a sistema oficial de romanització al Japó. La llei lleugerament modificada va ser reemesa el 1954, amb poc efecte.

El 1972, el sistema Hepburn modificat va ser codificat com a estàndard ANSI Z39.11-1972. El 1989 va ser proposat com a esborrany per a l'ISO 3602, però va ser rebutjat en favor del sistema Kunrei. L'estàndard Z39.11-1972 es va considerar finalment obsolet el 6 d'octubre de 1994.^[4]

No obstant això, malgrat la falta d'estatus de iure, el sistema Hepburn continua sent l'estàndard de facto. Al Japó, tots els senyals oficials (carreteres, rètols, etc.) es romanitzen amb Hepburn o, cada vegada més, Hepburn modificat. El sistema ferroviari japonès, així com els altres mitjans de transports fan servir Hepburn o Hepburn modificat. També és així amb els diaris, la televisió, ciutats i prefectures, publicacions del Ministeri d'Afers Exteriors del Japó, informacions turístiques oficials publicades pel govern, guies, etc. Els estudiants de japonès com a llengua estrangera solen utilitzar Hepburn o Hepburn modificat.^{[cal citació]}

Característiques de la romanització Hepburn

Quan he へ es fa servir com a partícula, es romanitza com a e.
Quan ha は es fa servir com a partícula, es romanitza com a wa.
Quan wo を es fa servir com a partícula, es romanitza com a o.
Les vocals llargues s'indiquen mitjançant un màcron, per exemple, la o llarga s'escriu ō.
La n sil·làbica ん s'escriu n abans de consonant, però n' quan va abans de vocal o y.
Les consonants geminades es marquen com a tals duplicant la consonant que segueix al caràcter っ, amb l'excepció de sh→ssh, ch→tch.
Quan les síl·labes construïdes sistemàticament d'acord amb el sil·labari japonès (hiragana i katakana) contenen una consonant "inestable" per a l'idioma parlat modern, l'ortografia canvia adaptant-les a com les pronunciaria un angloparlant. Per exemple, し s'escriu shi, no si. Aquest tipus d'escriptura irregular, tanmateix, dificulta l'explicació de les conjugacions verbals regulars en japonès.

Les diferents variacions del sistema Hepburn indiquen les vocals llargues ō i ū de les següents maneres:

Tōkyō: indicada amb un màcron. És l'estàndard preferible.
Tôkyô: indicada amb un circumflex (com a substitut a falta de màcron en el teclat)
Tokyo: el màcron s'omet per complet (comunament en paraules japoneses adoptades en altres idiomes, particularment en anglès)
Tookyoo: es dobla la vocal
Tohkyoh: s'indica amb una "h".
Toukyou: escrit romanitzant cada caràcter hiragana: ō com a ou y ū com a uu. Això es coneix com a estil wāpuro, ja que és així com s'introdueix el text en un processador de textos japonès (en japonès wādo purosessā, que ve de l'anglès word processor, processador de textos) fent servir un teclat amb caràcters llatins.
Tõkyõ: La o llarga s'indica mitjançant una titlla. Aquest estil és extremadament rar.
Tökyö: La o llarga s'indica mitjançant una dièresi. Aquest estil és extremadament rar.

Alguns lingüistes s'oposen al sistema Hepburn, car no transcriu correctament les estructures fonètiques japoneses ni les conjugacions. Els que recolzen el sistema Hepburn argumenten que no ha estat ideat com una eina lingüística, i que en aquests contexts s'hauria d'utilitzar l'alfabet fonètic internacional.

Remove ads

Hepburn original i modificat

La versió original del sistema Hepburn romanitza la n sil·làbica ん com a m abans de les consonants p, b i m, mentre que el sistema Hepburn modificat la romanitza sempre com a n.

Romanització Hepburn del hiragana

あ a	い i	う u	え e	お o
か ka	き ki	く ku	け ke	こ ko	きゃ kya	きゅ kyu	きょ kyo
さ sa	し shi	す su	せ se	そ so	しゃ sha	しゅ shu	しょ sho
た ta	ち chi	つ tsu	て te	と to	ちゃ cha	ちゅ chu	ちょ cho
な na	に ni	ぬ nu	ね ne	の no	にゃ nya	にゅ nyu	にょ nyo
は ha	ひ hi	ふ fu	へ he	ほ ho	ひゃ hya	ひゅ hyu	ひょ hyo
ま ma	み mi	む mu	め me	も mo	みゃ mya	みゅ myu	みょ myo
や ya		ゆ yu		よ yo
ら ra	り ri	る ru	れ re	ろ ro	りゃ rya	りゅ ryu	りょ ryo
わ wa				を o
				ん n

が ga	き gi	ぐ gu	げ ge	ご go	ぎゃ gya	ぎゅ gyu	ぎょ gyo
ざ za	じ ji	ず zu	ぜ ze	ぞ zo	じゃ ja	じゅ ju	じょ jo
ば ba	び bi	ぶ bu	べ be	ぼ bo	びゃ bya	びゅ byu	びょ byo
ぱ pa	ぴ pi	ぷ pu	ぺ pe	ぽ po	ぴゃ pya	ぴゅ pyu	ぴょ pyo

Romanització Hepburn del katakana estàndard

ア a	イ i	ウ u	エ e	オ o
カ ka	キ ki	ク ku	ケ ke	コ ko	キャ kya	キュ kyu	キョ kyo
サ sa	シ shi	ス su	セ se	ソ so	シャ sha	シュ shu	ショ sho
タ ta	チ chi	ツ tsu	テ te	ト to	チャ cha	チュ chu	チョ cho
ナ na	ニ ni	ヌ nu	ネ ne	ノ no	ニャ nya	ニュ nyu	ニョ nyo
ハ ha	ヒ hi	フ fu	ヘ he	ホ ho	ヒャ hya	ヒュ hyu	ヒョ hyo
マ ma	ミ mi	ム mu	メ me	モ mo	ミャ mya	ミュ myu	ミョ myo
ヤ ya		ユ yu		ヨ yo
ラ ra	リ ri	ル ru	レ re	ロ ro	リャ rya	リュ ryu	リョ ryo
ワ wa				ヲ o
				ン n

ガ ga	ギ gi	グ gu	ゲ ge	ゴ go	ギャ gya	ギュ gyu	ギョ gyo
ザ za	ジ ji	ズ zu	ゼ ze	ゾ zo	ジャ ja	ジュ ju	ジョ jo
バ ba	ビ bi	ブ bu	ベ be	ボ bo	ビャ bya	ビュ byu	ビョ byo
パ pa	ピ pi	プ pu	ペ pe	ポ po	ピャ pya	ピュ pyu	ピョ pyo

Romanització Hepburn del katakana estès

(Aquestes combinacions de caràcters s'utilitzen sobretot per representar sons de paraules d'altres idiomes.)

			イェ ye
	ウィ wi		ウェ we	ウォ wo
ヴァ va	ヴィ vi	ヴ vu	ヴェ ve	ヴォ vo
			シェ she
			ジェ je
			チェ che
	ティ ti	トゥ tu
	ディ di	ドゥ du
ツァ tsa	ツィ tsi		ツェ tse	ツォ tso
ファ fa	フィ fi		フェ fe	フォ fo
		フュ fyu