S-IVB
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'S-IVB (o S4b) fou construït per Douglas Aircraft Company i fou usada com a segon tram del Saturn IB primerament, i més tard com a tercer tram del Saturn V. Tenia un motor J-2 que s'usava dos cops en les missions lunars: per la inserció en òrbita i més tard per a la injecció translunar (TLI).
Història
L'S-IVB va evolucionar a partir del tram superior del coet Saturn I, l'S-IV, i va ser el primer tram del Saturn V a ser dissenyat. L'S-IV utilitzava un grup de sis motors, però el carburant utilitzat era el mateix que en l'S-IVB (hidrogen líquid i oxigen líquid). Originàriament, fou pensat per a constituir el quart tram d'un coet previst que s'anomenaria Saturn C-4, i això és el que dona nom al tram.
Onze companyies diferents van oferir-se per a ser el contractista principal del tram abans de la data de termini (29 de febrer del 1960). L'administrador de la NASA T. Keith Glennan va decidir el 19 d'abril que es contractaria l'empresa Douglas Aircraft. Convair estigué a punt d'aconseguir el contracte, però Keith Glennan no volia que aquesta companyia monopolitzés el mercat dels coets de combustible d'hidrogen líquid, ja que Convair estava a càrrec de la construcció del tram Centaur.
Al final, el Marshall Space Flight Center decidí fer servir el coet C-5 (més tard anomenat Saturn V), el qual tenia tres trams, el tercer dels quals seria la versió millorada de l'S-IV anomenada S-IVB, que en lloc de fer servir un conjunt de motors, constaria únicament d'un motor J-2. Es va contractar a la companyia Douglas per a la construcció de l'S-IVB degut a les similituds que aquesta tenia amb l'S-IV. Al mateix moment es va decidir crear un coet C-IB (Saturn IB) que serviria per a provar la nau Apollo en òrbita terrestre, i tindria l'S-IVB com a segon tram.
Douglas va construir dues versions diferents de l'S-IVB: la sèrie 200 i la sèrie 500. La sèrie 200 és la que es va fer servir en el Saturn IB i es diferenciava de l'S-IVB 500 en el fet que no tenia un intertram més eixamplat i una pressurització d'heli menor, ja que no necessitaria ser reiniciada durant el vol. En la sèrie 500, l'intertram era necessari per a la integració amb els trams inferiors del Saturn V, que eren de major diàmetre. A més, la sèrie 200 constava de tres coets sòlids que la separaven del tram S-IB durant el llançament, en lloc dels dos de què constava la sèrie 500, així com li mancava els impulsors APS linears que necessitava la sèrie 500 per a les operacions "ullage" prèvies al reinici del motor J-2.
L'S-IVB carregava 73.280 litres de LOX (87.200 kg de massa) i 252.750 litres d'LH2 (18.000 kg de massa).[1] Un S-IVB constituí el casc de l'Skylab, la primera estació espacial dels Estats Units. Durant les missions Apollo 13, Apollo 14, Apollo 15, Apollo 16 i Apollo 17, l'S-IVB va estavellar-se en la Lluna per així poder dur a terme mesures sísmiques per caracteritzar la base lunar.
 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
La proposta de Tram de Sortida de la Terra (EDS) i el segon tram de l'Ares I tindran característiques que ja constituïen el tram S-IVB, ja que ambdós tindran un versió modernitzada del motor J-2 (sèrie J-2X), que faria les mateixes funcions que el J-2 en la sèrie 500 del tram (situar la càrrega en òrbita i més tard impulsar la nau en direcció a l'espai trans-lunar).
Remove ads
Models construïts
Tres versions de l'S-IV/S-IVB
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads