Sahaptin

El sahaptin o shahaptin (derivat de l'exònim salish: Sħáptənəxw 'estranger') és una llengua penutiana dels turons pertanyent al grup shahaptià parlat en una part de l'altiplà nord-oest al llarg del riu Columbia i els seus afluents al sud de l'estat de Washington, nord d'Oregon i sud-est d'Idaho.

Sahaptin

ichishkíin sínwit
Tipus	llengua
Ús
Parlants	1.073 (2000)[1]
Autòcton de	Oregon
Estat	Estats Units
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües penutianes llengües penutianes de l'altiplà llengües shahaptianes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
SIL	nez
Glottolog	saha1240
Linguist List	qot
UNESCO	823
Endangered languages	3368

El programa de Recursos Culturals de la tribu yakama està promovent l'ús del nom tradicional de la llengua, ichishkíin sínwit, en lloc del terme "sahaptin" que significa 'estranger [a la terra]'^[2]

Dialectes

El sahaptin està format per quatre llengües que formen un continu dialectal :^[3]

• Grup sahaptin septentrional
  • Continu dialectal sahaptin del nord-oest: Klickitat (Klikitat), Tainapam (Taidnapam, Upper Cowlitz), Upper Nisqually (Mishalpam), Yakama (Yakama), Pshwanpawam
  • Continu dialectal sahaptin del nord-est: Wanapam (Wanapum), Palouse (Palus), Lower Snake (Chamnapam, Wauyukma i Naxiyampam), walla walla (Waluulapan)
• Grup sahaptin meridional (continu del riu Columbia): Umatilla, Rock Creek, Tenino (John Day, Celilo (Wayampam), Tygh Valley)

Al Handbook of North American Indians es divideix el sahaptin en els següents dialectes i grups dialectals:^[4]

• Sahaptin
  • Northern Sahaptin
    • Agrupament nord-oest
      • Klikatat
      • Taitnapam (Upper Cowlitz)
      • Upper Nisqually (Mishalpam)
      • Yakima
      • Pshwanwapam
    • Agrupament nord-est
      • Wanapum
      • Palouse
      • Lower Snake River
      • Chamnapam
      • Wauyukma
      • Naxiyampam
      • Walla Walla (Waluulapam)
  • Sahaptin del sud (dialectes Columbia River)
    • Umatilla
    • Rock Creek
    • John Day
    • Celilo (Wyampam)
    • Tenino
    • Tygh Valley

Gramàtica

Hi ha gramàtiques publicades,^[5][6] un diccionari actual,^[7] i un corpus de texts.^[8][9] El sahaptin té una sintaxi ergativa amb sonoritat directament inversa i diverses construccions aplicatives.^[10]

El cas ergatiu inflecta la tercera persona nominal persona només quan l'objecte directe és la primera o segona persona (els exemples a continuació són del dialecte Umatilla).

1) i-q̓ínu-šana yáka paanáy

3nom-see-asp bear 3acc.sg

‘l'os el va veure’

2) i-q̓ínu-šana=aš yáka-nɨm

3nom-see-asp=1sg bear-erg

‘l'os em va veure’

El contrast directe-invers pot ser suscitat amb exemples com el següent. En l'invers el transitiu directe objecte és correferencial amb el subjecte en la clàusula precedent.

Directe:

3) wínš i-q̓ínu-šana wapaanłá-an ku i-ʔíƛ̓iyawi-ya paanáy

man 3nom-see-asp grizzly-acc and :3nom-kill-pst 3acc.sg

‘l'home va veure l'os i el va matar’

Invers:

4) wínš i-q̓ínu-šana wapaanłá-an ku pá-ʔiƛ̓iyawi-ya

man 3nom-see-asp grizzly-acc and inv-kill-pst

‘l'home va veure l'os, i l'os el va matar’