Exònim
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia. Alguns exemples clàssics poden ser Nàpols per Napoli, Múnic per München o Còrdova per Córdoba. D'altra banda, un endònim és el topònim o etnònim en la llengua pròpia del lloc o ètnia; si es tracta d'un topònim, en aquest cas es parla d'un endotopònim.
A la majoria dels països hi ha autoritats institucionals encarregades de fixar els noms geogràfics dels estats del món. L'ONU ha organitzat una sèrie de cimeres per a la normalització dels noms geogràfics (United Nations Conference on the Standardization of Geographical Names), en les quals es formulen recomanacions per a adoptar una nomenclatura geogràfica única al món.
En aquesta tasca, al llarg d'eixes conferències l'ONU es veié obligada a encunyar el terme exònim, assumint que existeixen exònims tradicionals, fermament arrelats, en diferents llengües. Encara que els accepta, recomana que, per als nous noms geogràfics que s'estiguen creant i per als que es creen en el futur –especialment en els canvis de sobirania de diferents territoris, i a causa del rebuig de la tradició colonialista en el cas dels països que adquiriren per primera vegada la seua independència–, no s'han de crear nous exònims i s'ha de fer servir el topònim oficial.
Remove ads
Llista d'exònims en català oblidats
Les relacions dels territoris de la Corona d'Aragó amb diversos altres reialmes hispànics i europeus d'ençà de l'edat mitjana han creat una gran quantitat d'exònims que ja han caigut en l'oblit. Vet-ne aquí alguns a tall d'exemple:
- Antuèrpia,[1] per Anvers (nou exònim d'origen francès), ciutat de Flandes
- Burchs (Burgs), per Burgos, ciutat de Castella
- Cetines,[2] per Atenes (nou exònim), capital de Grècia
- Estives, per Tebes (nou exònim), ciutat de Grècia
- Florença, per Florència (nou exònim, possiblement d'origen espanyol), ciutat d'Itàlia
- el Goi, per Gozo (nou exònim, probablement d'origen italià), una illa de Malta
- Madrit, per Madrid, capital d'Espanya
- Port Jonc, per Pilos, ciutat de Grècia també coneguda amb el nom italià de Navarino
- Sant Jaume de Galícia, per Santiago de Compostel·la (nou exònim), capital de Galícia
- Saragossa de Sicília,[3] per Siracusa, ciutat de Sicília
- Sena, per Siena, ciutat d'Itàlia
- Sibília, per Sevilla, capital d'Andalusia
- Taix, per Tassos (nou exònim), una illa grega
- Xaca, per Sciacca, ciutat de Sicília
Remove ads
Llista d'exònims catalans en ús
Espanya
Nacionalitats, regions i províncies
Localitats
Andalusia
Aragó
Castella - la Manxa
Castella i Lleó
Extremadura
Galícia
Navarra
País Basc
Regió de Múrcia
La Rioja
| Endònim | Exònim |
| Logroño | Logronyo |
Altres exònims
Europa
Àfrica
Amèrica
Àsia
Oceania
Remove ads
Vegeu també
Bibliografia
- ALBERICH, Joan, i ROS, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993.
- ALBERICH, Joan, i CASANELLAS, Pere. «La transcripció al català dels noms propis bíblics grafiats en grec: l'accent». Dins Tradició i traducció de la Paraula: Miscel·lània Guiu Camps. A cura de Frederic RAURELL, Damià Roure i Pius, Ramon Tragan. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993, pàg. 377-39.
- DCVB=ALCOVER, Antoni M., i MOLL. Francesc de B., Diccionari català valencià balear, Palma: Moll,1978-1979. 10 vols.
- AU=Atles universal. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Institut Cartogràfic de Catalunya, 1999.
- AUC=Atles universal català. 4a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993.
- BADIA i MARGARIT, Antoni M. Sons i fonemes de la llengua catalana. Barcelona: PPU, 1998.
- CANTALAUSA [Combas,Loís]. Diccionari general occitan, a partir dels parlars lengadocians. Rodés: Edicions Cultura d'Òc, 2003.
- CASTELLS CRIBALLÉS, Margarida, i CINCA PINÓS, Dolors. Diccionari àrab català. Àrab estàndard modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007.
- COROMINES, Joan. Estudis de toponímia catalana. Barcelona: Barcino, 1970. 2 vols.
- «Alguns noms propis estrangers usats sovint en forma incorrecta». Dins: Lleuresi converses d'unfilòleg. Barcelona: ClubEditor, 1971, pàg. 5560.
- DECat=Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona: Curial Edicions Catalanes i «La Caixa», 19791992. 9 vols.
- OnCat=Onomasticon cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, Barcelona: Curial Edicions Catalanes i «La Caixa», 19891997. 9 vols.
- Diccionari enciclopèdic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984.
- Diccionari llatí-català. Dirigit per Antoni SEVAILLINARES. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993.
- Enciclopedia italiana di scienze, lettereedarti. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana, 1949.
- Enciclopedia Zanichelli. Acura d'Edigeo. Bolonya: Zanichelli Editore, 2002.
- DGLC=FABRA, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Edhasa,1990. 24a ed.
- Converses filològiques. Acura de Salvador Pey. Barcelona: Barcino, 1955. 10 vols.
- FONTSERÈ, Eduard. Elements de geografia. Barcelona: Gustau Gili, 1938.
- GONÇALVES, Rebelo. Vocabulário da língua portuguesa. Coïmbra: Coimbra Editora, 1966.
- GDLC=Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
- GD62=Gran diccionari62 de la llengua catalana. Barcelona: Edicions62, 2000.
- GEC=Gran Enciclopèdia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 19861993. 2a ed. 24 vols.
- GLC=Gran Larousse català. Barcelona: Edicions62, 19901993. 10vols.
- INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari ortogràfic. Redactat sota la direcció de Pompeu Fabra. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1917.
- «Recomanacions d'algunes formes de topònims» [fullvolant]. Barcelona: Impremta Altés, 1964
- «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català». Dins Documents de la Secció Filològica I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990, pàg. 141158.
- DIEC1=Diccionari de la llengua catalana. Barcelona Palma de Mallorca València: Enciclopèdia Catalana, Edicions62, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Editorial Molli Edicions 3 i 4, 1995.
- «Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català». Dins Documents de la Secció Filològica III. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996, pàg.5989.
- «Proposta de transcripció de l'hebreu en textos escrits en català». Dins Documents de la Secció Filològica IV. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003, pàg. 4172.
- DIEC2=Diccionari de la llengua catalana. 2aed. Barcelona: Edicions62 i Enciclopèdia Catalana, 2007.
- Le Petit Robert des noms propres, París: Le Robert, 1999.
- Llibre d'estil de Vilaweb. Elaborat sota la direcció de Jem Cabanes. [Enlínia: http://10anys.vilaweb.com/llibreestil/pdf/Llibreestilv1.pdf%5BEnllaç+no+actiu%5D.]
- Llibre d'estil del diari «Avui». Barcelona: Empúries, 1997.
- MESTRES, Josep M., i SANTAMARIA, Carolina.«Els noms propis geogràfics no catalans». Revista de Llengua i Dret 27 (1997), pàg. 2378.
- MESTRES, Josep M.; COSTA, Joan; OLIVA, Mireia, i FITÉ, Ricard. Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. Barcelona: Eumo i Universitat de Barcelona, 1995.
- MOLL, Juli. «Qüestions de toponímia universal». Dins Actes del XXXI Col·loqui de la Societat d'Onomàstica (Barcelona, 2004).(En premsa).
- ORDÓÑEZ i GARCIA, David. «L'adaptació de topònims estrangers al català». Dins BASSA I MARTÍN, Ramon; CASELLAS I VIVES, Ester, i PLANIS I GILI, Hermínia, coords., XIX Jornada d'Antroponímia i Toponímia (Muro, 2006). Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 2007, pàg. 49-67.
- PCE=Petit Curial Enciclopèdic Il·lustrat. Dirigit per Max Cahner. Barcelona: Curial, 1979.
- REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Real Academia Española, 2005. SC=Salvat Català. Diccionari enciclopèdic, Barcelona: Salvat Editores, 19851988.
- SUMIEN, Domergue. «Los toponims internacionals en occitan». 2001
- TORRAS I RODERGAS, Josep.«Transcripció i transliteració de noms estrangers escrits en alfabets no llatins». Dins VIGO, Josep, i MESTRES, i Josep M., III Seminari de Correcció de Textos.
- La terminologia i la correcció de textos. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006, pàg. 127135. 3e. La multienciclopèdia temàtica. Dirigit per Jesús Giralt i Radigales. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006-2007. 8 vols.
- VALLÈS, Emili. Pallas.Diccionari català, castellà, francès; Barcelona: Pallas, 1927.
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads