Samuel Aranda
fotoperiodista català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 1979) és un fotoperiodista català,[1] guanyador del World Press Photo of the Year i Premi Nacional Espanyol de Fotografia. Com a fotògraf independent Aranda publica en diverses publicacions, com ara The New York Times, The Guardian, Time, Newsweek, El País o el Magazine de La Vanguardia, encara que des de 2010 també treballa per l'agència Corbis Images.[2] Les seves principals influències són Joan Guerrero,[3] James Nachtwey i Stanley Greene.[4]
Remove ads
Carrera
Aranda va començar a treballar com a fotògraf per al diari El País i El Periódico de Catalunya a l'edat de 19 anys. Dos anys més tard va viatjar a l'Orient Mitjà, on va cobrir el conflicte palestino-israelià per a l'agència EFE. El 2004 Aranda començat a treballar per l'AFP, que cobreix històries d'Europa, Àsia, Orient Mitjà i Àfrica.
L'associació de reporters gràfics ANIGP-TV va premiar el documental d'Aranda sobre els immigrants africans que intenten arribar a Europa amb el Premi Nacional Espanyol de Fotografia. Des de 2006 exerceix com a reporter gràfic independent.
El 2011 Aranda cobreix la primavera àrab a Tunísia, Egipte, Líbia i el Iemen. El febrer de 2012 va ser guardonat amb el World Press Photo of the Year de l'any 2011;[5] la imatge guanyadora mostra una dona abraçant al seu fill,[6] que van resultar ferits durant els enfrontaments contra el govern del president Ali Abdullah Saleh, a Sanaa, Iemen, durant la primavera àrab.[6][7]
L'any 2013, juntament amb fotògrafs com James Nachtwey, Gervasio Sánchez i Xavier Cervera, i col·lectius com Ruido photo, Pandora i Calle 35, va ser convidat a participar en el III OjodePez Photo Meeting Barcelona, una trobada internacional de fotografia documental organitzada per La Virreina Centre de la Imatge i La Fábrica, i que en aquest certamen girava entorn del tema És la guerra!.[8]
Remove ads
Polèmica
La feina i la manera de fer d'Aranda no han estat exemptes de polèmica. A principis de 2013, un cop el seu nom ja era conegut arran del premi World Press Photo rebut l'any anterior, Random House Mondadori va demanar-li que els cedís gratuïtament una foto seva del poeta Marcos Ana per a il·lustrar un llibre que havien de publicar del grup Extremoduro; Aranda, al·legant que no treballava de manera gratuïta i que cobrava per les seves fotos, va intercanviar-se un seguit de correus electrònics amb el representant de l'editorial, que pretenia que el fotògraf ho fes desinteressadament. Gervasio Sánchez, del moviment "Stop Cláusulas Abusivas a los Fotógrafos", va publicar els missatges a Facebook;[9] en saber-se aquests fets la notícia es va escampar en forma de crítica a l'editorial i de reconeixement al gest del fotògraf per haver defensat el valor de la professió.[10][11][12][13][14]
Poc temps més tard va decidir lliurar els drets d'imatge de la fotografia que el va fer guanyar el World Press Photo, permetent que s'utilitzés per a la portada del disc i material promocional del grup canadenc Crystal Castles. Després que Madeleine Corcoran, de Duckrabbit, critiqués els valors del fotògraf acusant-lo de voler obtenir guanys econòmics i no tenir compassió, Aranda va explicar que va prendre aquesta decisió un cop ja la mare i el fill protagonistes de la fotografia l'havien autoritzat a fer-ho, i empès per les reivindicacions polítiques del disc.[14][15] En aquella ocasió va ser Joan Guerrero, en representació de l'associació Gramenet Imatge Solidària que presideix, qui va sortir en defensa seva reivindicant la faceta solidària d'Aranda.[16]
A principis de juny de 2013 una de les fotografies d'Aranda va ser objecte de polèmica per part del Ministre d'Afers Exteriors. En un dels seus reportatges[17] publicats al diari The New York Times el setembre de 2012 apareix una fotografia on es veu una persona cercant menjar en un contenidor; el treball d'Aranda es titulava A Espanya: austeritat i fam, i retratava les conseqüències de la crisi econòmica i social de l'estat mostrant la realitat en que viuen famílies desnonades, persones que busquen en les escombraries, i menjadors socials. En unes declaracions a LaSexta García-Margallo va acusar el fotògraf de mentir, insinuant que les fotografies havien estat preses a Grècia i no a Espanya; l'endemà Aranda, en una entrevista conjunta amb Emilio Morenatti (Premi Ortega y Gasset de Periodisme Gràfic 2013 i FotoPres 2009) al programa Àgora de TV3, va defensar-se assegurant que les fotografies havien estat preses a l'estat, i moltes a Catalunya; concretament, la imatge de la polèmica havia estat feta al Carrer Barcelona de Girona.[18]
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads