Saunders Mac Lane
matemàtic estatunidenc From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Saunders Mac Lane (Norwich, 4 d'agost de 1909 - San Francisco, 14 d'abril de 2005) va ser un matemàtic estatunidenc.
Remove ads
Vida i Obra
Mac Lane era fill d'un ministre de l'església congregacional.[1] Va passar la seva infància ales diferents localitats on estava destinat el seu pare: Taftville (Connecticut),[2] Jamaica Plain (Massachusetts),[3] Wilbraham (Massachusetts)[4] i Utica (Nova York).[5] Quan el seu pare va caure malalt i va ser ingressat, va anar a viure, amb la mare i els germans, a casa del seu avi paterm a Leominster (Massachusetts).[6] El seu pare va morir quan tenia quinze anys i va ser el seu oncle John qui va pagar els seus estudis universitaris a la universitat Yale.[7] Després de graduar-se, va estar el curs 1930-31 a la universitat de Chicago, però com que no va veure oportunitat per a fer una tesi en lògica matemàtica,[8] va aconseguir una beca per anar a la universitat de Göttingen, on va estar fins l'estiu de 1933,[9] coincidint amb l'accés al poder del partit nazi.[10]
Retornat als Estats Units, va ocupar llocs post-doctorals eventuals a les universitats de Yale (1933-34), Harvard (1934-36), Cornell (1936-1937) i Chicago (1937-38), fent recerca en àrees tan diverses com la lògica, la topologia i l'àlgebra.[11] El 1938 va acceptar una plaça de professor ajudant a la universitat Harvard, on, juntament amb Garrett Birkhoff, es va encarregar del curs d'àlgebra superior; fruit d'aquestes classes va ser el seu llibre A Survey of Modern Algebra (1941), reeditat i traduït en nombroses ocasions. El 1945 va publicar un primer article sobre categories, encetant una nova branca de les matemàtiques;[12] en articles posteriors, escrits conjuntament amb Samuel Eilenberg,[13] van establir l'inici de la teoria de l'àlgebra homològica.[14]
El 1947 va ser nomenat catedràtic a la universitat de Chicago, en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1982,[15] tot i que va continuar la seva activitat docent com professor emèrit de la mateixa universitat.[16] Va ocupar càrrecs editorials a diferents revistes de matemàtiques i va presidir la Societat Americana de Matemàtiques (1973-1974) i la Mathematical Association of America (1951-1952).
Va ser autor o coautor de sis llibres i de més de cent articles de recerca.[17] El mateix any de la seva mort, es va publicar el seu darrer llibre: una autobiografia científica.[18]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads