Sender de gran recorregut

Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km,^[1] utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.^[2] Els senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i pobles. L'European Ramblers Association - Associació Europea de Senderisme (ERA) és l'organització responsable de coordinar-los.^[3] A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km i a França, més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram.^[4]

Marca de Sender de Gran Recorregut

Els senders

Els senders es classifiquen en tres grups:^[1][5][6]

Tipus	Identificador	Longitud	Color senyalització	Senyalització	Marques
Senders Locals	SL	Fins a 10 km	Blanc i verd
Senders de Petit Recorregut	PR	Entre 10 i 50 km	Blanc i groc
Senders de Gran Recorregut	GR	Més de 50 km	Blanc i vermell

Senyalització

Marca característica d'un GR

A gran part del món els GR se senyalitzen amb els colors vermell i blanc (hi ha excepcions com a la zona dels Alps, on per qüestions lògiques el blanc és substituït pel groc). Dues ratlles horitzontals (de 9 cm x 2.5 cm), la de dalt blanca i la de baix vermella indiquen la continuïtat del camí. Dues ratlles formant una "X" (creu de Sant Andreu) blanc de dreta a esquerra i vermell d'esquerra a dreta indiquen que la direcció és equivocada. Dues franges paral·leles, en vertical, fent un gir, apuntant a un costat o un altre, indiquen un pròxim canvi de direcció.^[7]

Història

El projecte de senders de gran recorregut es va començar a desenvolupar a Suïssa l'any 1934.^[8]

A França van començar a treballar conjuntament amb els belgues l'any 1944, si bé el Comité National des Sentiers de Grande Randonnée no fou creat fins al 1947.^[9]

L'any 1969 es fundà per a Alemanya i Àustria l'Europäische Wandervereinigung o Associació Europea d'Excursionisme.^[10]

A Catalunya tot va començar arran de les trobades que des de l'any 1961 celebraven anualment el Club Excursionista de Gracia (CEG) i el Camping Club de França (CCF). Pels voltants dels anys 1969-1970 van aparèixer a la revista La Clarière del CCF alguns articles sobre "Sentiers de Grande Randonnée", signats per André Denis. André Denis era membre del Comité Nacional de Senders de Gran Recorregut Francès i participant en les trobades anuals entre el CEG i el CCF. Fruit de les converses de Joan Cullell i Altimiras (president de la secció d'Acampada del CEG i organitzador de les trobades amb el CCF) amb André Denis, va anar madurant la idea d'introduir els GR a Catalunya i enllaçar-los, d'una banda, amb els de la resta d'Europa i, d'altra banda, intentar continuar-los per tot l'Estat espanyol. La idea fou presentada per Carles Albesa Riba (president del CEG) a l'assemblea de la Federació Catalana de Muntanya (actualment FEEC), celebrada a Mataró el 8 d'octubre del 1972. En aquesta data s'acordà la creació del Comitè de Senders de Gran Recorregut de la FEEC. L'acord va ser ratificat el mes de desembre de 1972 per l'assemblea nacional de la Federación Española de Montaña (FEM) a Lleó.^[11]

El Comitè de Senders de Gran Recorregut va quedar constituït el 5 de juny de 1973, amb Joan Cullell i Altimiras de president i Domenèc Parri de secretari. La resta de l'equip quedà integrat per: Joan Carbonell, Enric Aguadé, Daniel Oriol, Josep Gomez, Joan Torrent, Josep Gombau i Fulgenci Baños.

La primera tasca que s'imposà el comitè, a més d'informar les entitats, fou encarregar un avantprojecte al geògraf i extraordinari coneixedor de Catalunya Francesc Gurri i Serra, vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya, que va elaborar sobre el mapa a grans trets l'esquema general de la xarxa dels futurs senders. Posteriorment, i sobre aquest avantprojecte, les entitats excursionistes de les comarques més properes a cada sector de camí anaren perfilant aquests itineraris adaptant-los a les possibilitats reals dels camins existents o cercant de fer-los passar pels llocs més interessants des del punt de vista paisatgístic, arqueològic, històric o monumental per aconseguir de donar el màxim atractiu possible al recorregut.

El dia 2 de març del 1975 marca una data històrica en els senders de GR a Catalunya. Els primers senyals els van posar molt a prop de Tivissa (ermita de Sant Blai), en direcció a Rasquera, el president del Comitè, Joan Cullell, i el delegat provincial de Tarragona, Enric Aguadé.^[12]

A Tarragona ja feia bastants anys que se celebrava el Dia del Camí de Muntanya, organitzat el 1964 pel doctor Joan Domènech Miró, i per l'octubre del 1975 quedà llesta la senyalització del GR 7 des de Pontils fins a Fredes,^[13] ja dins el País Valencià. El mes de novembre de 1975 aparegué la primera Topo-Guia, en ciclostil, d'aquest sector. A mitjan 1977 es va concloure la senyalització de tot el GR 7 i del dia 3 al 10 de setembre de 1977 es va inaugurar oficialment el sender, des de Reus fins a Andorra, a càrrec d'un grup de 26 excursionistes.

En l'assemblea de la FEM celebrada a Alacant dels dies 6, 7 i 8 de desembre de 1975 s'aprovà la creació del Comité Nacional de Senderos de Gran Recorrido. El 2 de març de 1976 fou nomenat president del comitè de la FEM Joan Cullell, que impulsà i coordinà l'elaboració de projectes de traçat dels futurs senders espanyols. Els projectes els elaboraren les federacions regionals.

Primera connexió europea. El GR 4 es va inaugurar el 9 de juny de 1979 al pont que uneix la Guingueta d'Ix amb Puigcerdà. El sender europeu 4 que venia d'Àustria i es quedava aturat a prop de la Guingueta d'Ix, ja podia continuar per terres catalanes.^[12]

Segona connexió europea. El dia 22 de juliol de 1979 s'inaugurà l'enllaç del GR 7 Francès amb el GR 7 Andorrà i amb el GR 7 Català. Els actes es feren a Andorra la Vella amb presència de les autoritats andorranes i el veguer francès. El GR7 inaugurat 2 anys abans quedava així connectat a Europa a través del GR Andorrà.

Relació de senders de gran recorregut[14]

Catalunya

Número del GR	Nom del Sender	Itinerari	Quilòmetres
GR-1	Sender Transversal	Comença a Empúries, travessa bona part de l'àrea prepirinenca i continua per Aragó, on entra pel Pont de Montanyana.	378,16
GR-2	De la Jonquera al Besòs	Travessa la Garrotxa i Osona. Passa per Besalú.	164,93
GR-3	Sender Central de Catalunya	Ha d'esdevenir un gran sender circular. Actualment hi ha marcats els trams compresos entre Manresa i Orrit	501,78
GR-4	De França a Montserrat	Assoleix la màxima altitud al Coll de Pal (2.106 m).	165,74
GR-5	Sender dels Miradors	Sender semicircular, que va de Sitges a Canet de Mar, passant per Montserrat i el Montseny.	201,72
GR-6	Sender de Montserrat	Per Sant Cugat del Vallès i Olesa de Montserrat.	52,51
GR-7	Andorra als Ports	Entra a Catalunya per la Farga de Moles, assoleix alçades notables com ara el Coll de Creus i els entorns de Tuixén, travessa el centre de Catalunya i s'adreça al sud-oest, on torna a assolir alçades notables a l'entorn del Caro, i entra al País Valencià per Fredes.	384,12
GR-11	Sender del Pirineu	Des del Cantàbric fins a la Mediterrània tot resseguint el Pirineu. És el més muntanyós de tots els senders catalans: comença al Cap de Creus i entra a l'Aragó pel Pont de Salenques.	421,09
GR-65-5 Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine.	Camí de Sant Jaume	De Tarragona a Mequinensa, passant per Ulldemolins i la Serra la Llena.	53,90
GR-83	Camí del nord o del Canigó	Va de Mataró al Coll de Malrem seguint virtualment el meridià.	201,77
GR-92	Sender del Mediterrània	A Catalunya va de Portbou al Pont de l'Olivar, sobre la Sénia, i segueix cap a Castelló. Passa pel Castell de Montgrí, per la Serralada de Marina, per Barcelona (Collserola), pel Massís del Garraf, per Tarragona i per Amposta.	561,90
GR-96	Camí Romeu a Montserrat	De Barcelona a Montserrat per Rubí i Vacarisses.	57,43
GR-97	De la Tordera al Llobregat	Va de Sant Celoni a Martorell passant per Sabadell i Terrassa. (El tram fins a la Beguda Alta ha estat eliminat).	107,13
GR-99	Sender del riu Ebre	De Fontibre al Far del Guerxal sense allunyar-se mai gaire de l'Ebre.
GR-107	Camí dels Bons Homes	Va de Queralt a la Portella Blanca, i continua nord enllà per territori francès.	194,45
GR-150	Volta al Cadí - Moixeró	De la Seu d'Urgell a Alp, passant per Querforadat en el sector nord i per Tuixén en el sector sud.	151,31
GR-151	Camins del Bisbe i Abat Oiliba	Itinerari que en molts trams se sobreposa a d'altres d'existents. Va de Montserrat a Molló (Basses de Puigsec) passant per Sant Benet de Bages, per Vic, per Sau i per Ripoll.	241,55
GR-171	Del Santuari de Pinós als Ports	De Pinós al Refugi de Caro, passant per Poblet i la Cartoixa d'Escala Dei.	275,23
GR-172	De Bellprat a la Mussara	Itinerari en forma de "U" ajaguda cap a l'esquerra; passa pel Monestir de Montserrat.	198,02
GR-173	Vallès Natural	De Castellar del Vallès a Sant Cugat del Vallès, passant per Sabadell (ruta de llevant) i per Terrassa (ruta de ponent). Una variant duu a Barcelona.	73,75
GR-174	Sender del Priorat	Fent grans zigazagues recorre tot el Priorat entre el Coll de la Teixeta i Albarca.	70,99
GR-175	Ruta del Cister	Amb un recorregut sensiblement triangular, uneix els tres grans monestirs cistercencs: Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus.	103,54
GR-176	Ruta de les vint ermites	Sender sensiblement circular; passa per Navàs i Puig-reig i recorre nombroses ermites romàniques.	83,17
GR-177	Ruta circular del Moianès	Ruta circular que passa per l'Estany i Monistrol de Calders.	109,68
GR-178	Ruta d'en Serrallonga	Escenari de les corregudes del famós bandoler. Va de Santa Coloma de Farners a la presa de Sau passant per Can Serrallonga.	54,28
GR-179	Sender dels Maquis	Entre Manresa i Berga recorre una de les més significatives zones d'actuació de la guerrilla antifranquista.	62,65
GR-192	Camí del vent	Paral·lel al 92 però més interior; passa per Mont-roig del Camp i per Pratdip.	96,09
GR-210 Arxivat 2017-02-08 a Wayback Machine.	La ruta del Ter	Ha de recórrer tot el curs del Ter; de moment va de Montesquiu a la presa de Sau.	42,50
GR-211	Circular de la Vall d'Aran	Itinerari circular que parteix de Vielha en tots dos sentits i va zones ben apartades com el Refugi dera Honeria. La variant 211-5 uneix Vielha amb er Espitau de Vielha, passant per l'elevat Pòrt de Vielha.	91,64
GR-241	Circular de Borredà	Passa per Sant Jaume de Frontanyà i per Sant Romà de la Clusa.	59,46
GR-270	Camí del Llobregat	Recórre tot el curs del riu Llobregat, des de Castellar de n'Hug fins al Delta del Llobregat, passant per La Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Berga, Puigreig, Sallent, Monistrol de Montserrat, Martorell, Sant Boi del Llobregat i El Prat de Llobregat.	180

Comunitat de Madrid

GR	Nom
GR 10	Puçol (Horta Nord) a Aldea del Obispo (Província de Salamanca).
GR 10.1	Puerto de Cotos (límit entre les províncies de Madrid i Segòvia) a Puerto de la Fuenfría (límit entre les províncies de Madrid i Segòvia)
GR 88	Pontón de la Oliva a El Atazar
GR 124	Senda Real

Illes Balears

GR	Nom	Itinerari
GR 221	Ruta de la Pedra en Sec	Travessa de la Serra de Tramuntana
GR 222	Ruta Artà - Lluc	Artà - Inca - Lluc
GR 223	Camí de Cavalls	Menorca

País Valencià^[15]

Camí de Llevant al seu pas pel Romaní (Sollana)

GR-7	Fredes - El Pinós	Entra al País Valencià per Fredes, passa per Morella, Sant Joan de Penyagolosa, Montanejos, Xelva, Alcoi, i entra a Múrcia per Torre de Rico (Jumilla).
GR-33	Sender de la Lluna plena	Des de la plaça de Sant Roc de Castelló fins a l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa
GR-36	Trans-espadà	Parteix de Nules fins a Montanejos.
GR-37	Els Serrans	Recorre la comarca dels Serrans per vies pecuàries.
Senda del Poeta	La senda del poeta	És un itinerari cultural, turístic i mediambiental basat en la vida i obra del poeta Miguel Hernández, i fa el recorregut entre Oriola i Alacant.
GR 239	Camí de Llevant. Camí de Santiago[16]	Itinerari de 1.138 quilòmetres, dividit en 42 etapes, 5 corresponen al País Valencià i 140 km per les poblacions d'Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Alzira, Carcaixent, Pobla Llarga, Manuel, Xàtiva, Moixent i la Font de la Figuera.

Països Baixos

GR	Nom	Itinerari
GR 12	Sender de Floris V	Amsterdam-Bergen op Zoom