Setge de Montesa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.
Remove ads
Antecedents
Després de la Conquesta del Regne de València, liderats per Al-Azraq es revoltaren en diverses ocasions.
El 1274 l'emirat de Gharnata i els benimerins van atacar els castellans a la riba del Guadalquivir, i nombrosos contingents d'aventurers es reuniren a l'entorn de Xixona per atacar la frontera granadina, però les incursions es van fer sobre les aljames murcianes i valencianes,[1] i la Corona va reaccionar amb duresa, però entre març i abril de 1276 els mudèjars del Regne de València es revoltaren per tot el territori, i a principis de maig Al-Azraq retornà després de divuit anys d'exili amb genets magrebins atacant als colons[2] i posà seriosament en perill el Regne. Després de la mort d'Al-Àzraq en el setge d'Alcoi, el seu fill fou el nou cap de la revolta: mil peons moros atacaren Llíria, els mudèjars de Beniopa es revolten, i l'exèrcit musulmà destruí Llutxent i avançava regne endins per la Vall d'Albaida. Hi va intentar conquerir les viles de Cocentaina, Petrer i Castalla però no ho va aconseguir. Jaume el Conqueridor es posà malalt i morí el 27 de juliol de 1276 i va heretar el tron valencià el seu fill Pere el Gran.
Remove ads
El setge
Després de sotmetre diversos castells i destruir als genets magrebins,[2] Pere el Gran assetjà el Castell de Montesa el 15 de juliol de 1277,[3] que hagué de rendir a l'assalt el 29 de setembre.[4]
Conseqüències
La revolta finalitzà l'octubre del 1277, abans que els granadins i els nord-africans pogueren socórrer els mudèjars. Pere I ordenà desarmar-los sense que foren castigats, però el procés de colonització es consolidà, reduint la població indígena a situacions de segregació i submissió.[2]
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads