Siboc

El siboc, saboc,^[1] xiboc,^[2] bocatxo^[3] o escloper^[4] (Caprimulgus ruficollis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.

Siboc

Caprimulgus ruficollis
Dades
Pes	9 g (pes en néixer) 84 g (pes adult)
Estat de conservació
UICN	gairebé amenaçada
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Caprimulgiformes
Família	Caprimulgidae
Gènere	Caprimulgus
Espècie	Caprimulgus ruficollis Temminck, 1820
Distribució
Àrea de cria (taronja), àrea d'hivernada (blau clar) i àrea de la subespècie Caprimulgus ruficollis desertorum (marró clar)

Morfologia

• És més gros que l'enganyapastors (30 cm) i la seua envergadura és de 64 cm.
• Té el cap més gran i la cua més llarga que l'enganyapastors (arriba als 16 cm).
• Potes curtes.
• Ulls grossos i de color negre.
• Presenta una grossa taca blanca a la gorja.
• Collar roig daurat.
• Ales llargues.
• El plomatge d'ambdós sexes és similar.
• Totes les coberteres alars amb les puntes pàl·lides i amples.
• Ambdós sexes tenen taques pàl·lides a les ales i als costats de la cua.
• Bec curt, petit i de color negrós.
• L'interior de la boca és de color rogenc.
• Al voltant de la boca té com una mena de pèls forts per a enxampar insectes voladors^[5]

Subespècies

• Caprimulgus ruficollis ruficollis
• Caprimulgus ruficollis desertorum (Erlanger, 1899) -àrees desèrtiques del Marroc, Algèria i Tunísia-.

Reproducció

Caprimulgus ruficollis

Cria a la península Ibèrica i a l'Àfrica del Nord. Al maig-juliol pon 2 ous que deixa directament a terra, vora uns arbusts a dins del bosc o en els límits. Els pollets que en neixen són alimentats per ambdós pares. Fan dues cries.

Alimentació

Menja insectes que caça al vol o a terra.

Hàbitat

En general prefereix un clima més càlid, un terreny més sec i obert i situat a menys alçada, i també prefereix viure més a prop del terra, per això defuig els arbres.

Distribució geogràfica

Habita en pinedes i garrigues de l'Àfrica del Nord, al Iemen, a tot el centre i sud de la península Ibèrica, al País Valencià, i al sud i oest del Principat de Catalunya.^[6] De totes maneres no és excessivament abundant a Catalunya (de fet, a Europa no es troba), i només el podem trobar a la part més meridional (l'enganyapastors ocupa, preferentment, la part nord del territori, mentre que el seu parent, el siboc, ho fa a la part sud).^[7]

Costums

• Tal com l'enganyapastors és migrador i estiuenc, però el siboc arriba als Països Catalans més tard (abril-maig) que l'enganyapastors (març-abril). A finals d'agost inicia el viatge que el durà a l'Àfrica occidental de clima tropical, lloc on hivernarà.
• És un ocell nocturn.
• Té un cant disil·làbic i ronc.

Conservació

Es troba amenaçat per la destrucció de les seues àrees de nidificació, per la manca d'aliment a causa dels plaguicides, per l'atropellament per part d'automòbils i per certes pràctiques agrícoles.