Somnus

Somnus (en llatí Somnus) va ser, segons la mitologia romana, la personificació del son. El seu homòleg grec era Hipnos.

Somnus

Tipus	deïtat romana personificació
Context
Mitologia	religió de l'antiga Roma
Dades
Gènere	masculí
Família
Mare	Nox
Pare	Èreb
Altres
Equivalent	Hipnos

Somnus residia a l'Inframon. Segons diu Virgili, era germà de la Mort,^[1] i segons Ovidi tenia innumerables fills, els somnis, que presentaven moltes formes.^[2] Ovidi n'anomena tres d'aquests somnis, Morfeu, que provoca visions als humans mentre dormen, Fobètor, que portava els malsons, i Fantasos, que s'encarregava dels somnis dels reis.^[3]

Virgili diu que vivia a l'avantcambra de l'Hades,^[4] però Ovidi el fa viure al país dels Cimmeris, on descansava en una cova on mai hi arribava la llum.^[5] Homer diu que Hipnos habitava a Lemnos, i li atribueix una esposa, Pasítea, una de les Càrites.^[6]

Somnus fa una breu aparició a l'Eneida de Virgili. Diu que Somnus vol fer dormir Palinur, el timoner de la nau d'Eneas, mentre la pilotava a la nit. Somnus, amb l'aparença de Forbas, un company, es presenta davant de Palinur i li diu que es farà càrrec del timó, perquè Palinur pugui descansar una estona. Però Palinur va rebutjar l'oferta, i Somnus va utilitzar una branca, "plena" del poder d'Estix divinitat de l'inframón, per ruixar Palinur amb aigua del riu Leteu, el riu de l'oblit. Aleshores, Palinur s'adorm i Somnus l'empeny per la borda i l'ofereix a Neptú per tal que els troians puguin arribar sense entrebancs a les costes del Laci.^[7]

Sovint se'l representava com un jove nu amb ales al cap, que de vegades porta plegades, i amb cascall a la mà, una flor que compartia amb el seu germà Mors/Tànatos i la seva mare Nix.^[8] Ovidi no el representa com un jove.^[9]