Steve Baker (motociclista)
pilot de motociclisme americà From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Steve Baker (Bellingham, 5 de setembre de 1952) és un antic pilot de motociclisme nord-americà que va destacar en competició internacional durant la dècada del 1970.[1][2] Va competir en curses de dirt track i velocitat de l'AMA de 1973 a 1976 i en Grans Premis del mundial de motociclisme els anys 1977 i 1978.[3] El 1977 va esdevenir el primer nord-americà a guanyar un títol mundial de motociclisme en proclamar-se campió de Fórmula 750, aleshores amb rang de campionat del món.[1][3]
.jpg?lang=ca)
Baker va ser incorporat a l'AMA Motorcycle Hall of Fame el 1999.[4]
Remove ads
Carrera esportiva
Baker va començar la seva carrera competint als circuits ovals de dirt track del nord-oest del Pacífic.[4][3] El 1971 va entrar a l'equip oficial de Yamaha en substitució del canadenc Yvon Duhamel, que havia passat a l'equip de fàbrica de Kawasaki.[5] Un cop a Yamaha, Baker va canviar a les curses de velocitat i va començar a competir al Canadà, on va guanyar tres campionats nacionals.[3] L'experiència adquirida als circuits canadencs, aspres i sotragats, l'ajudaria més endavant en la seva carrera quan va passar a córrer en circuits europeus.[5]
Baker va debutar al Campionat AMA Grand National el 1973 i hi va tenir el seu primer èxit en quedar segon darrere de Kel Carruthers all Talladega Superspeedway.[3] El 1974 es va trencar una cama a Talladega i es va veure obligat a perdre's la resta de la temporada. El 1975 va aconseguir un segon lloc darrere de Gene Romero a la Daytona 200, aleshores considerada una de les curses més prestigioses del món.[5][6]
Els èxits de 1976
Tot i que la Yamaha de Baker va patir una fallada mecànica a la Daytona 200 de 1976, l'americà va guanyar la prestigiosa cursa de pretemporada Imola 200 a Europa; després va viatjar a Gran Bretanya per a competir amb l'equip nord-americà a les curses del Trofeu Transatlàntic, en què s'enfrontaven els millors pilots britànics amb els millors nord-americans amb motocicletes de 750 cc en un torneig de sis curses.[7] Baker va dominar el trofeu com a màxim anotador de punts individual guanyant quatre de les sis curses.[8][9]
Després va tornar als Estats Units per a competir en l'AMA Grand National, on va obtenir la seva primera victòria en un national en guanyar el Loudon Classic[3] juntament amb la cursa complementària de 250cc.[3] Va repetir les seves victòries de Loudon al Laguna Seca Raceway guanyant de nou la cursa nacional i la de suport de 250cc.[10] Un cop tornat a Europa, va guanyar la Race of the Year a Mallory Park.[11] Al final de la temporada de 1976, Baker va ser considerat tant bo com Kenny Roberts a les curses de velocitat.[12]
El títol de 1977
Els bons resultats de Baker li van valer un contracte amb l'equip de fàbrica de Yamaha per a la temporada de 1977.[3] Aquell era el primer any en què la Fórmula 750 tenia estatus de Campionat del Món i la temporada començava amb la Daytona 200,[5] on Baker va intercanviar el lideratge de la cursa amb Kenny Roberts diverses vegades abans de guanyar.[3][12][13] Va acabar segon darrere de Roberts a la Imola 200 i després va guanyar a França, Àustria i Bèlgica, cosa que li va permetre proclamar-se campió de Fórmula 750. A banda, va acabar subcampió darrere de Barry Sheene al campionat del món de 500cc.[14][15]
Retirada
Al final de la temporada, Yamaha va anunciar que volia que Baker tornés als Estats Units per a competir en el campionat AMA Grand National de 1978.[5] Tanmateix, l'americà estava decidit a quedar-se per a seguir competint a Europa i, amb l'ajuda de Barry Sheene, va poder aconseguir moto i patrocini com a company de Graziano Rossi a l'equip Suzuki dirigit per l'antic pilot Roberto Gallina.[5] Baker va tenir dificultats d'adaptació amb la Suzuki i va acabar la temporada al mundial de 500cc en setè lloc.[3] A finals de temporada, Baker va patir un seriós accident al circuit de Mosport, al Canadà, en què es va trencar un braç i la cama esquerra. A causa d'això, va decidir de retirar-se de la competició.[3]
Un cop retirat de les curses, Baker va comprar un concessionari de motocicletes a la seva ciutat natal de Bellingham.[3]
Remove ads
Resultats al Mundial de motociclisme
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida) Font:[1]
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads