5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs. Queden 117 dies per finalitzar l'any.

<<	Setembre 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1229, Salou, Tarragonès: sota les ordres del rei Jaume I, en surt l'estol que conquerirà Mallorca.^[1]
• 1319, Balaguer, la Noguera: Pere el Cerimoniós, sobirà de la Corona d'Aragó.
• 1909, Paterna, l'Horta de València: Gaspar Brunet i Joan Olivert aconsegueixen de fer envolar el primer avió als Països Catalans.
• 1909, Barcelona: inaugurat el Congrés Mundial d'Esperanto.^[2]
• 1924: es prohibeix La Santa Espina, sardana inclosa en l'obra homònima d'Àngel Guimerà i Enric Morera, que ha esdevingut un himne patriòtic.^[3]
• 1976, Barcelona: Joaquim Mª Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català des de la República.^[4]
• 2005, Calvià, Mallorca: IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.

Resta del món

• 1567: el governador Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, crea el Tribunal dels Tumults als Països Baixos espanyols i instaura un règim de terror que van conduir a l'assassinat de més de mil oponents
• 1666: acaba el Gran incendi de Londres Un gran foc crema a Londres durant tres dies. 10.000 edificis, àdhuc la Catedral de Saint Paul, es van destruir, però només es coneix que morissen 16 persones.^[5]
• 1781, Yorktown, Virgínia, EUA: L'armada francesa guanya la Batalla naval de Chesapeake, durant la campanya de Yorktown, a la Guerra d'Independència dels Estats Units.^[6]
• 1800, Malta: els britànics ocupen l'illa.
• 1877, Guerres Índies: Cavall Boig, cap dels Oglala Sioux, és mort amb una baioneta per un soldat dels Estats Units després d'oposar resistència a l'empresonament a la casa del sentinella a Fort Robinson, Nebraska).
• 1857: Charles Darwin escriu un esbós detallat de les seves idees sobre la selecció natural al botànic Asa Gray.
• 1905, Portsmouth, Nou Hampshire, Estats Units: l'Imperi japonès i l'Imperi rus signen el Tractat de Portsmouth que posa fi a la Guerra Russo-Japonesa, 1904-1905).
• 1957: oficials de la Marina cubana, simpatitzants del Moviment 26 de Juliol, es revolten contra la dictadura de Fulgencio Batista.^[7]
• 1939: els Estats Units declaren la seva neutralitat en la Segona Guerra Mundial.
• 1972: Múnic, RFA: el grup terrorista palestí Setembre Negre assassina 11 atletes de la delegació d'Israel que participaven en els Jocs Olímpics de Múnic (Alemanya), acció coneguda com la Massacre de Múnic.
• 1977, Merritt Island, Florida, Estats Units: llançament de la sonda espacial Voyager 1.
• 1987, Amsterdam, Països Baixos: inauguració de l'Homomonument dedicat als gais i lesbianes.
• 2001, EUA: es publica el primer número d'Alias que presenta el personatge de Jessica Jones, creada per Brian Michael Bendis i Michael Gaydos.
• 2021, Guinea: militars derroquen el govern i es fan amb el control de tot el país.^[8]

Naixements

Països Catalans

• 1834, Barcelona: Salvador Casañas i Pagès, cardenal i bisbe d'Urgell i de Barcelona, senador i fundador de les Germanes del Sant Àngel Custodi.
• 1892, Santa Coloma de Gramenet: Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista catalana ^[9]
• 1894, Cervera, Segarra: Joan Comorera i Soler, polític català, primer secretari general del PSUC^[10]
• 1896, les Borges Blanques: Maria Lois i López, professora i bibliotecària catalana^[11]
• 1908, Berlín, Alemanya: Joaquim Nin-Culmell, compositor nacionalitzat estatunidenc amb orígens catalans, germà d'Anaïs Nin ^[12]
• 1930, Barcelona: Joaquim Molas i Batllori, escriptor, historiador i professor universitari català.
• 1935, La Seu d'Urgellː Dolors Majoral i Moliné, política catalana de l'Alt Urgell, primera presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell.^[13]
• 1936, Castelló d'Empúries, Alt Empordà: Modest Prats i Domingo,sacerdot, filòleg i teòleg català.
• 1959, Ciutadella: Joana Barceló Martí, llicenciada en geografia i història i política menorquina.^[14]
• 1969, Mataró: Sílvia Parera i Carrau, nedadora olímpica als Jocs Olímpics de Seül 88, Barcelona'92 i Atlanta'96.^[15]
• 1970, Barcelona: Marta Bosch Jiménez, atleta especialitzada en curses de mig fons, campiona de Catalunya i d'Espanya.^[16]
• 1990, Palma: Ángela Fernández, més coneguda com a Angy, és una cantant i actriu mallorquina.^[17]

Resta del món

• 1568, Stilo, Calàbria: Tommaso Campanella, poeta i filòsof calabrès.^[18]
• 1638, Saint-Germain-en-Laye, Regne de França: Lluís XIV, el Rei Sol.
• 1764, Berlín: Henriette Herz, amfitriona d'un saló literari, primera salonnière jueva de Berlín^[19]
• 1774, Greifswald, Regne de Suècia: Caspar David Friedrich, destacat paisatgista del moviment romàntic^[20]
• 1847, Kearney, Missouri, EUA: Jesse James, guerriller i més tard bandoler sudista^[21]
• 1867, Nou Hampshire: Amy Beach, pianista i compositora estatunidenca^[22]
• 1879, Amsterdam: Jacoba Surie, aquarel·lista, artista gràfic, dibuixant, litògrafa i pintora neerlandesa^[23]
• 1900, Rancher, Montanaː Grace Eldering, científica estatunidenca, creadora d'una vacuna per a la tos ferina.^[24]
• 1912, Los Angeles, Califòrnia, EUA: John Cage, compositor estatunidenc^[25]
• 1925, Madrid, Espanya: Manuel Sacristán Luzón, escriptor i pensador marxista espanyol.
• 1934, Maina, óblast d'Uliànovsk, RSS de Rússia: Yuri Afanassiev, polític soviètic.^[26]
• 1937, Yakima, Washington, EUA: Robert Lucas, economista, Premi Nobel d'Economia de 1995.^[27]
• 1939, Queanbeyan, Nova Gal·les del Sud, Austràlia: George Lazenby, actor australià.
• 1940, Chicago, Illinois, Estats Units: Raquel Welch és una actriu estatunidenca.
• 1942, Múnic, Alemanya: Werner Herzog, director de cinema, documentalista, actor i productor de cinema alemany.
• 1946, Stone Town, Zanzíbar: Freddie Mercury, cantant britànic, component de Queen^[28]
• 1950, Carna, Galway: Máire Geoghegan-Quinn, política irlandesa, Comissaria Europea entre 2010 i 2014.^[29]
• 1951, Coraopolis, Pennsilvània, Estats Units: Michael Keaton, és un actor estatunidenc.
• 1956, Clervaux: Marianne Majerus, fotògrafa luxemburguesa, especialista en fotografia de jardins.^[30]
• 1960, Somero, Finlàndia: Karita Mattila, soprano finlandesa, una de les més grans exponents del cant líric de la seva generació.^[31]

Necrològiques

Països Catalans

• 1917, Cabrera de Mar: Josep Domènech i Estapà, arquitecte català
• 1936, Manacor: Teresa Bellera Cemel, miliciana del batalló femení del PSUC, assassinada a Manacor el 1936
• 1954, Barcelona: Isabel Llorach, figura destacada de la burgesia, dinamitzadora de la vida cultural barcelonina^[32]
• 2018, Gallifa, Vallès Occidental: Josep Dalmau i Olivé, sacerdot, escriptor, teòleg i activista català
• 2021, Elna, Rossellóː Renada Laura Portet, escriptora^[33]

Resta del món

• 1548, castell de Sudeley, Gloucestershire, Anglaterra: Caterina Parr, reina d'Anglaterra.^[34]
• 1803, Tàrent, la Pulla: Pierre Choderlos de Laclos, escriptor i oficial militar francès, autor de Les amistats perilloses
• 1808: Louis-Pierre Anquetil, historiador francès.
• 1841, Parma, Itàlia: Margherita Dall'Aglio, tipògrafa i empresària, dona de G. Bodoni, publicà el Manuale tipografico.^[35]
• 1960, Maizières-lès-Metz: Marjory Warren, metgessa considerada la mare de la medicina geriàtrica moderna^[36]
• 1964, Moscou: Elizabeth Gurley Flynn, periodista, escriptora, sindicalista, activista i comunista nord-americana^[37]
• 1975 -
  • Dominick Elwes, pintor de retrats anglès.
  • Alexandria, Virgíniaː Alice Evans, microbiòloga, impulsora de la pasteurització de la llet.^[38]
• 1997:
  • Calcuta, Índia: Mare Teresa de Calcuta, monja albanesa.
  • Antíbol, França: Sir Georg Solti, director d'orquestra hongarès nacionalitzat britànic^[39]
• 2010, Riccione, Itàlia: Shoya Tomizawa, motociclista japonès.
• 2017, Tucson, Estats Units: Nicolaas Bloembergen, físic neerlandès, Premi Nobel de Física l'any 1981^[40]
• 2023, Madrid: María Teresa Campos, periodista andalusa

Festes i commemoracions

• Festa major de Torredembarra.
• Santoral: santa Madruina, llegendària abadessa de Sant Pere de les Puel·les; santa Teresa de Calcuta, verge i fundadora de les Missioneres de la Caritat; beata Maria Maddalena Starace, fundadora de les Filles de Maria; venerable Rosvita de Gandersheim, monja.