Campionat del Món de motociclisme de 1978

La temporada de 1978 del Campionat del món de motociclisme fou la 30a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Hi havia gran expectació a l'inici de la temporada de 1978:^[1] la popularitat del campió vigent Barry Sheene havia augmentat l'atractiu de les curses de motociclisme en l'àmbit dels mitjans de comunicació de masses^[1] i, a més, l'arribada de Kenny Roberts dels Estats Units va fer augmentar l'emoció.^[1]

Campionat del Món de motociclisme de 1978

El Campió del Món de 500cc de 1978: Kenny Roberts
Tipus	campionat del món de motociclisme
Esport	motociclisme de velocitat
Organitzador	FIM
Lloc  i  dates
Número d'edició	30  (1978)
← 1977 1979 →

Aquell any, un jove valencià, Ricardo Tormo, va aconseguir el títol de 50cc amb la Bultaco TSS Mk2 després d'assolir cinc victòries i dos segons llocs a les set rondes del campionat. Tormo va esdevenir així el primer campió del món de motociclisme catalanoparlant alhora que el primer valencià. L'italià Eugenio Lazzarini va guanyar el títol de 125cc amb una MBA. El sud-africà Kork Ballington va aconseguir un espectacular doblet en guanyar els títols de 250cc i 350cc amb les Kawasaki, igualant els dobles campionats de Walter Villa el 1976 i Mike Hailwood el 1967.^[1]

Com a dada positiva, el 1978 va ser el primer any des del 1966 en què no es produí cap accident mortal. La ratxa es reinicià el 1980 i des d'aleshores fins al 1984 es van anar succeint anualment accidents als Grans Premis amb resultat de morts. Més tard se'n van tornar a produir alguns, tot i que a mesura que augmentava la seguretat dels circuits, cada cop més esporàdics. Entre el 1988 i el 2021 va haver-hi un total de nou morts en competició. A data del 2025, aquesta xifra continuava igual.

El campionat de 500cc

A la categoria de 500cc, Suzuki tornava amb el campió vigent, Barry Sheene, juntament amb els seus companys d'equip Teuvo Lansivuori, Pat Hennen i Wil Hartog.^[1] L'equip oficial de fàbrica de Yamaha va inscriure els excampions mundials de 350cc Johnny Cecotto i Takazumi Katayama.^[1] A falta d'una moto competitiva amb la qual competir contra Harley-Davidson a l'AMA Grand National, la filial americana de Yamaha va decidir d'enviar el seu excampió de l'AMA Kenny Roberts a córrer als campionats mundials de 250cc, 500cc i Fórmula 750.^[2] A més, Roberts va aconseguir el suport financer de l'empresa de pneumàtics Goodyear.^[2]

Barry Sheene i el seus mecànic revisant les Suzuki RG500 al Dutch TT

Sheene va obrir la temporada amb una victòria al Gran Premi de Veneçuela, però després va emmalaltir a causa d'un virus que el va debilitar durant la primera part de l'any.^[1][3] Roberts va guanyar la cursa de 250cc a Veneçuela, però després va patir una avaria a la de 500cc.^[1][4] L'americà Pat Hennen va guanyar la segona ronda, el Gran Premi d'Espanya, mentre que Roberts fou segon i Sheene acabà relegat a la cinquena posició.^[5] Roberts va guanyar la seva primera cursa de 500cc amb una victòria al Gran Premi d'Àustria i empalmà ràpidament dues victòries més a França i Itàlia, posant-se així al capdavant de la classificació provisional del campionat.^[6][7][8] La prometedora carrera de Hennen es va veure estroncada quan va patir lesions al cap mentre competia al TT de l'Illa de Man durant una pausa en el calendari de la temporada del mundial.^[9]

Cecotto va guanyar el Dutch TT i Roberts fou segon davant d'un ressorgit Sheene, en tercera posició.^[10] Hartog es va adjudicar el Gran Premi de Bèlgica, on Roberts i Sheene acabaren de nou en segon i tercer lloc respectivament.^[11] Al Gran Premi de Suècia, Roberts va tenir un accident durant els entrenaments de 250cc, patint commoció cerebral i una lesió al polze.^[12] Commocionat per l'accident, no va poder passar de la setena posició a la cursa de 500cc, que Sheene va guanyar i reduí així la diferència de punts amb el líder del campionat, Roberts.^[12][13] Hartog va guanyar el seu segon Gran Premi de la temporada a Finlàndia, mentre que els dos líders del campionat, Roberts i Sheene, no van poder acabar la cursa.^[14] Tots dos aspirants van arribar al Gran Premi de Gran Bretanya amb només tres punts de diferència.^[12] La prova va acabar amb controvèrsia després que les pluges torrencials durant la cursa, juntament amb les aturades a boxes per canviar pneumàtics per part de Roberts i de Sheene, van crear confusió entre els controladors oficials.^[15] Finalment, Roberts en va ser declarat guanyador i a Sheene se li va assignar el tercer lloc, darrere del pilot privat Steve Manship, que no es va aturar per a canviar pneumàtics.^[16][17][18]

La lluita pel títol entre Roberts i Sheene es va decidir a l'última cursa de la temporada, el Gran Premi d'Alemanya, celebrat al complicat Nürburgring, de 22,9 km de llargada. Allà, el pilot privat de Suzuki, Virginio Ferrari, va guanyar el primer Gran Premi de la seva carrera, mentre que Roberts va acabar en tercera posició per davant de Sheene, quart, i així va esdevenir el primer americà a guanyar el campionat del món de velocitat de la història.^[19][20] Cecotto va quedar en tercer lloc a la classificació final del campionat.^[20]

Campions del món

Pilots

50cc	125cc	250cc	350cc	500cc
Ricardo Tormo	E. Lazzarini	Kork Ballington	Kork Ballington	Kenny Roberts

Constructors

50cc	125cc	250cc	350cc	500cc
Bultaco	Minarelli	Kawasaki	Kawasaki	Suzuki

Sidecars

Pilot / Passatger	Constructor
Rolf Biland / Kenny Williams	Yamaha

Grans Premis

Sistema de puntuació

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

Calendari

Cursa	Data	Gran Premi	Circuit
1	19 de març	Gran Premi de Veneçuela	San Carlos
2	16 d'abril	Gran Premi d'Espanya	Jarama
3	30 d'abril	Gran Premi d'Àustria	Salzburgring
4	7 de maig	Gran Premi de França	Nogaro
5	14 de maig	Gran Premi de les Nacions	Mugello
6	24 de juny	Dutch TT	Assen
7	2 de juliol	Gran Premi de Bèlgica	Spa-Francorchamps
8	23 de juliol	Gran Premi de Suècia	Karlskoga
9	30 de juliol	Gran Premi de Finlàndia	Imatra
10	6 d'agost	Gran Premi de Gran Bretanya	Silverstone
11	20 d'agost	Gran Premi d'Alemanya	Nürburgring
12	27 d'agost	Gran Premi de Txecoslovàquia	Brno
13	17 de setembre	Gran Premi de Iugoslàvia	Rijeka

Guanyadors

Cursa	Gran Premi	50cc	125cc	250cc	350cc	500cc	Resultats
1	GP de Veneçuela		Pier Paolo Bianchi	Kenny Roberts	T. Katayama	Barry Sheene	Resultat
2	GP d'Espanya	Eugenio Lazzarini	Eugenio Lazzarini	Gregg Hansford		Pat Hennen	Resultat
3	GP d'Àustria		Eugenio Lazzarini		Kork Ballington	Kenny Roberts	Resultat
4	GP de França		Pier Paolo Bianchi	Gregg Hansford	Gregg Hansford	Kenny Roberts	Resultat
5	GP de les Nacions	Ricardo Tormo	Eugenio Lazzarini	Kork Ballington	Kork Ballington	Kenny Roberts	Resultat
6	Dutch TT	Eugenio Lazzarini	Eugenio Lazzarini	Kenny Roberts	Kork Ballington	Johnny Cecotto	Resultat
7	GP de Bèlgica	Ricardo Tormo	Pier Paolo Bianchi	Paolo Pileri		Will Hartog	Resultat
8	GP de Suècia		Pier Paolo Bianchi	Gregg Hansford	Gregg Hansford	Barry Sheene	Resultat
9	GP de Finlàndia		Ángel Nieto	Kork Ballington	Kork Ballington	Will Hartog	Resultat
10	GP de Gran Bretanya		Ángel Nieto	Anton Mang	Kork Ballington	Kenny Roberts	Resultat
11	GP d'Alemanya	Ricardo Tormo	Ángel Nieto	Kork Ballington	T. Katayama	Virginio Ferrari	Resultat
12	GP de Txecoslovàquia	Ricardo Tormo		Kork Ballington	Kork Ballington		Resultat
13	GP de Iugoslàvia	Ricardo Tormo	Ángel Nieto	Gregg Hansford	Gregg Hansford		Resultat

Galeria

• 
  Pat Hennen davant de Barry Sheene la setmana abans de l'accident de l'americà
• 
  Wil Hartog amb la Suzuki RG500 a Assen
• 
  Cecotto davant de Sheene i Roberts a Assen
• 
  La Yamaha YZR500 amb què Kenny Roberts fou campió de 500cc

Classificació dels pilots

500 cc

Pos Pilot Moto VEN ESP AUT FRA NAT NED BEL SWE FIN GBR GER Pts 1 Kenny Roberts Yamaha Ret 2 1 1 1 2 2 7 Ret 1 3 110 2 Barry Sheene Suzuki 1 5 3 3 5 3 3 1 Ret 3 4 100 3 Johnny Cecotto Yamaha Ret 4 2 23 Ret 1 Ret 6 3 7 2 66 4 Will Hartog Suzuki 9 7 5 6 5 1 2 1 Ret Ret 65 5 Takazumi Katayama Yamaha Ret 3 Ret Ret Ret 4 6 3 2 9 5 53 6 Pat Hennen Suzuki 2 1 Ret 2 2 51 7 Steve Baker Suzuki 3 6 Ret 4 9 Ret 4 6 Ret 7 42 8 Teuvo Länsivuori Suzuki 7 5 Ret 7 12 5 8 4 5 9 39 9 Marco Lucchinelli Suzuki / Cagiva-Suzuki Ret 4 Ret 3 Ret 7 Ret Ret 4 Ret 30 10 Michel Rougerie Suzuki 14 6 Ret Ret 6 4 Ret Ret 11 6 23 11 Virginio Ferrari Suzuki Ret Ret Ret 17 Ret Ret Ret 5 10 1 22 12 Steve Parrish Suzuki 4 10 Ret 7 Ret 10 Ret 15 5 15 13 20 13 Boet van Dulmen Suzuki 11 8 21 9 8 Ret 11 7 Ret 8 15 14 Steve Manship Suzuki 2 12 15 Christian Estrosi Suzuki 8 4 Ret 11 16 Graziano Rossi Suzuki 6 12 16 14 9 Ret Ret 7 17 John Newbold Suzuki Ret Ret 18 7 Ret 8 7 18 Roberto Pietri Yamaha 5 6 19 Gianni Rolando Suzuki NQ 10 Ret 6 Ret 6 20 Gerhardt Vogt Yamaha / Suzuki 6 16 20 20 14 17 16 5 21 Philippe Coulon Suzuki Ret 11 20 8 11 Ret 9 16 25 5 22 Leandro Becheroni Suzuki 7 NVC 4 23 Alex George Suzuki 18 Ret 11 14 14 8 10 Ret 13 15 4 24 Jürgen Steiner Suzuki 14 Ret 8 10 4 25 Jean-Philippe Orban Suzuki 12 Ret 8 3 26 Gianfranco Bonera Suzuki / Cagiva 9 22 13 Ret 12 2 27 Tom Herron Suzuki 13 Ret 9 2 28 Carlo Perugini Suzuki 9 Ret 2 29 Bruno Kneubühler Suzuki 16 10 Ret Ret Ret Ret 14 10 Ret Ret 2 30 Dennis Ireland Suzuki 10 Ret Ret Ret 1 31 Kenny Blake Yamaha 10 1 32 Jack Middelburg Suzuki Ret 15 13 14 11 0 33 John Woodley Suzuki 13 17 11 17 Ret 19 0 34 Clive Padgett Yamaha / Suzuki 17 11 0 35 Nico Cereghini Suzuki 11 0 36 John Williams Suzuki Ret 12 12 0 37 Max Wiener Suzuki Ret Ret 18 18 16 12 Ret 14 0 38 Les van Breda Suzuki 15 12 Ret Ret 19 Ret Ret Ret Ret 0 39 Markku Matikäinen Suzuki 17 12 Ret 0 40 Marc Chabert Yamaha 12 0 41 Franz Rau Suzuki 18 14 13 21 Ret 20 Ret Ret Ret 0 42 Bosse Granath Suzuki 16 NQ 13 NQ Ret 0 43 Dick Alblas Suzuki 19 Ret 21 13 20 19 0 44 Helmut Kassner Suzuki 13 0 45 Borge Nielsen Suzuki Ret 15 Ret NQ Ret 15 Ret 0 46 Jack Findlay Suzuki Ret Ret Ret 15 Ret 18 0 47 Franz Heller Suzuki 15 Ret 0 48 Roberto Coli Suzuki 15 0 49 Ilkka Jaakkola Yamaha 16 0 = Greg Johnson Suzuki 16 0 51 Hans-Otto Butenuth Yamaha 17 0 = Hervé Regout Yamaha 17 0 53 Peter Sjöström Suzuki 19 18 Ret 0 54 Odd Arne Lände Suzuki 18 0 55 Michael Schmid Suzuki 19 24 0 56 Kimmo Kopra Yamaha NQ 19 0 57 Fernando González Yamaha 19 0 58 Hase Toshiyuki Yamaha 20 0 59 Eduard Coormans Suzuki 21 0 = Franz Shermer Suzuki 21 0 61 Carlos de San Antonio Suzuki Ret Ret Ret Ret 22 0 62 Jean-Claude Hogrel Buton NQ 22 Ret Ret 0 63 Cees Scheepens Suzuki 22 Ret 0 64 René Gutknecht Suzuki Ret 23 0 65 Alain Beraud Yamaha 24 0 66 Hans Schöne Yamaha 26 0 67 Lars Johansson Yamaha Ret 27 0 68 Walter Kaletsch Yamaha 28 0 69 Gustav Canehl Yamaha 29 0 - Jon Ekerold Suzuki / Fath Ret Ret Ret 0 - Hans Braumandl Suzuki Ret NQ Ret 0 - Werner Nenning Suzuki Ret Ret 0 - Steve Wright Yamaha Ret Ret 0 - Jean-Paul Boinet But Ret 0 - Dave Potter Suzuki NVC Ret 0 - Ikujiro Takai Yamaha Ret NVC 0 - Eddie Roberts Suzuki NQ Ret 0 - Paolo Cipriani Paton Ret 0 - Olivier Chevalier Yamaha Ret 0 - Marc Fontan Suzuki Ret 0 - Michel Frutschi Suzuki Ret 0 - Lorenzo Ghiselli Suzuki Ret 0 - Haarala Yamaha Ret 0 - Ron Haslam Suzuki Ret 0 - Walter Hoffman Suzuki Ret 0 - Karl Jensen Yamaha Ret 0 - Pentti Korhonen Yamaha Ret 0 - Horst Lahfeld Suzuki Ret 0 - Pentti Lehtelä Yamaha Ret 0 - Gregorio Mariani Suzuki Ret 0 - Roger Marshall Yamaha Ret 0 - Alan North Suzuki Ret 0 - Carlo Paganini Suzuki Ret 0 - Gustav Reiner Suzuki Ret 0 - Iingo Riemer Yamaha Ret 0 - Herbert Schieferecke Yamaha Ret 0 - Scherer Suzuki Ret 0 - Kevin Stowe Suzuki Ret 0 - Pierre Tocco Yamaha Ret 0 - Piet van der Wal Yamaha Ret 0 - Jan Verwey Suzuki Ret 0 - Walter Villa Suzuki Ret 0 - Graham Wood Suzuki Ret 0 - Dawicki Suzuki NVC 0 - Sergio Pellandini Suzuki NVC 0 - Beni Slydal Suzuki NVC 0 - Seppo Ojala Yamaha NQ 0 - Víctor Palomo But NQ 0 - Andres Pérez Rubio Suzuki NQ 0 Pos Pilot Moto VEN ESP AUT FRA NAT NED BEL SWE FIN GBR GER Pts

• Llegenda Color Resultat Or Guanyador Argent 2n lloc Bronze 3r lloc Verd Va acabar sumant punts Blau Va acabar sense sumar punts No classificat (NC) Porpra Es retirà (Ret o DNF[a]) Vermell No qualificat (NQ o DNQ[b]) No pre-qualificat (NPQ o DNPQ[c]) Negre Desqualificat (DSQ) Blanc No va començar (NVC o DNS[d]) Abandonà (AB o WD[e]) Retirat per lesió (LES) Cursa cancel·lada (C) Gris No va entrenar (NE o DNP[f]) No va arribar (NA o DNA[g]) Exclòs (EX) Notes Did not finish Did not qualify Did not pre-qualify Did not start Withdrew Did not practice Did not arrive En negreta - Pole En cursiva - Volta ràpida

350 cc

Posició	Pilot	Moto	Punts	Victòries
1	Kork Ballington	Kawasaki	134	6
2	Takazumi Katayama	Yamaha	77	2
3	Gregg Hansford	Kawasaki	76	3
4	Jon Ekerold	Yamaha	64	0
5	Tom Herron	Yamaha	50	0
6	Michel Rougerie	Yamaha	47	0
7	Franco Bonera	Yamaha	37	0
8	Patrick Fernandez	Yamaha	36	0
9	Victor Soussan	Yamaha	34	0
10	Olivier Chevallier	Yamaha	27	0
11	Penti Korhonen	Yamaha	20	0

250 cc

Posició	Pilot	Moto	Punts	Victòries
1	Kork Ballington	Kawasaki	124	4
2	Gregg Hansford	Kawasaki	118	4
3	Patrick Fernandez	Yamaha	55	0
4	Kenny Roberts	Yamaha	54	2
5	Anton Mang	Kawasaki	52	1
6	Tom Herron	Yamaha	48	0
7	Mario Lega	Morbidelli	44	0
8	Franco Uncini	Yamaha	42	0
9	Jon Ekerold	Yamaha	40	0
10	Paolo Pileri	Morbidelli	35	1
30	Marc Fontan	Yamaha	1	0

125 cc

Posició	Pilot	Moto	Punts	Victòries
1	Eugenio Lazzarini	MBA	114	4
2	Angel Nieto	Minarelli	88	4
3	Pier Paolo Bianchi	Minarelli	70	4
4	Harald Bartol	Morbidelli	68	0
5	Thierry Espié	Motobécane	62	0
6	Maurizio Massimiani	Morbidelli	56	0
7	Hans Müller	Morbidelli	48	0
8	Per-Edward Carlsson	Morbidelli	46	0
9	Jean-Louis Guignabodet	Morbidelli	42	0
10	Clive Horton	MBA	25	0
30	Ricardo Tormo	Bultaco	1	0

50 cc

Posició	Pilot	Moto	Punts	Victòries
1	Ricardo Tormo	Bultaco	99	5
2	Eugenio Lazzarini	Kreidler	64	2
3	Patrick Plisson	ABF	48	0
4	Wolfgang Müller	Kreidler	28	0
5	Rolf Blatter	Kreidler	25	0
6	Stefan Dörflinger	Kreidler	24	0
7	Claudio Lusuardi	Bultaco	20	0
8	Peter Looijensteijn	Kreidler	14	0
9	Ingo Emmerich	Kreidler	14	0
10	Aldo Pero	Kreidler	13	0
23	Ramon Galí	Bultaco	3	0