Superfruit

Superfruit és un terme comercial que a partir de l'any 2005 s'utilitza en la indústria de l'alimentació i es refereix als fruits o fruites que combinen una gran riquesa de nutrients i qualitats antioxidants amb un gust atractiu que pot estimular i fidelitzar els clients.^[1][2]

El concepte de superfruit no està definit segons criteris científics sinó de mercat. Aquesta categoria de superfruits es preveu que tingui una importància econòmica avaluada en 10 bilions de dòlars a tot el món l'any 2011.^[3] El concepte de superfruit deriva del de superaliment.^[4]

Superfruits freqüentment mencionats

• Margalló del Brasil (Euterpe oleracea), Brasil, Veneçuela.
• Nabiu (Cyanococcus) (Vaccinium myrtillus, Vaccinium angustifolium,Vaccinium corymbosum), Europa del Nord, Rússia, Canadà, Estats Units (Maine, Nova Jersey, Michigan), Xile.
• Nabiu de grua (Vaccinium macrocarpon) i gerdera silvestre (Vaccinium vitis-idaea), Europa, Rússia, Estats Units (Wisconsin, Massachusetts, Oregon, estat de Washington, Nova Jersey), Canadà (Quebec, Colúmbia Britànica), Xile.
• Goji (Lycium barbarum), Xina.
• Raïm (Vitis vinifera), parts de l'Àsia central, Europa (nativa), Estats Units (Califòrnia).
• Mango (Mangifera indica), Índia, sud-est asiàtic, Oceania.
• Magrana (Punica granatum), Conca del Mediterrani, Estats Units (Califòrnia).
• Arç groc (Hippophae rhamnoides), Àsia, Europa.

Les pomes (Malus domestica), taronges (Citrus sinensis), tomàquets (Solanum lycopersicum) i fruits petits, com maduixes (Fragaria vesca), gerds (Rubus idaeus) i móres (Rubus ursinus) molt usats en gran nombre de productes, tenen molts dels criteris per a ser considerats superfruits, però a efectes comercials no són pas novetats que es vulgui promocionar i, per tant, no es consideren superfruits.