Taravaus

Taravaus és una entitat de població del municipi de Vilanant, a la comarca de l'Alt Empordà.

Taravaus

Tipus	entitat singular de població i ens local històric de Catalunya
Lloc
42° 14′ 40″ N, 2° 53′ 23″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Municipi	Vilanant
Població humana
Població	64 (2024)
Geografia
Altitud	80 m
Codi INE	17228000700
Codi IDESCAT	1722880007500

Està situat al S del terme municipal, al S del riu Manol, i vora el límit dels municipis de Navata i Borrassà. El territori és travessat per la carretera N-260 de Figueres a Olot. El nucli de Taravaus és a uns 6 km a l'oest de Figueres. Inclou els veïnats de Mas Safont i de Corts. L'economia es fonamenta en l'agricultura i la ramaderia.

El 2005 tenia 45 habitants, distribuïts entre el poble, els veïnats esmentats i masies disperses.

Llocs d'interès

• Església de Sant Martí de Taravaus, del segle xiii i consagrada el 1321, d'un romànic popular tardà amb modificacions posteriors.
• Ca l'Arrufat, masia senyorial fortificada dels segles xvi-xvii.
• Can Farigola, masia fortificada dels segles xvi-xvii.
• Mas Safont, gran masia del segle xvi.

Història

Vista de Taravaus des del Nord

Taravaus va formar part del comtat de Besalú (fins a 1111), de la sotsvegueria de Besalú (fins a 1716) i del corregiment de Girona (1716-1833). Fins a la fi de l'Antic Règim, va pertànyer al domini reial, i dintre d'aquest a la batllia reial de Figueres (creada el 1290).

Fou un municipi independent fins a 1969, en què fou incorporat al de Navata. Per decisió popular, el 1996 es desvinculà de Navata i s'integrà al municipi de Vilanant, més pròxim i amb el que l'uneixen llaços històrics immemorials. El riu Manol constituïa l'antiga divisòria amb aquest últim municipi.^[1][2]

Bibliografia

• El meu país: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, vol. 4, Barcelona, Edicions 62, 2006, s. v. "Vilanant".
• Catalunya Romànica, 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, s. v. "Navata".
• Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval de l'Empordà, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputació Provincial de Girona, 1985, vol. II-A, pp. 278-280 i il. a les pp. 283-284.