Teodòr Aubanèu
felibre francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Teodòr Aubanèu (Avinyó, 26 de març de 1829 - Avinyó, 2 de novembre de 1886) fou un poeta occità.[1][2] Era impressor d'ofici, per tradició familiar, i exercia el títol d'impressor del papa. Començà publicant versos a Lei Provençalas [Li Prouvençalo] (1851), i conegué Frederic Mistral i Josèp Romanilha, a l'aplec de Fòntsegunha (1854), on fou un dels fundadors del Felibritge.[1] Divulgador de la literatura occitana moderna, en col·laboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de l'Armanac Provençau [Armana Prouvençau] (1855).
El 1861 publicà La miugrana entredubèrta [La mióugrano entreduberto], recull de poemes breus, impregnats de sentiment romàntic i de contínues referències al paisatge, recull on intentà d'unificar l'estil de la literatura provençal antiga, cortesana i cavalleresca, amb el sentit popular i realista de la literatura occitana renaixent.[2]
El 1885 publicà un altre llibre de poemes Lei filhas d'Avinhon [Li fiho d'Avignoun], d'un sentimentalisme exaltat, que fou censurat per l'arquebisbe i per Josèp Romanilha, representant del sector més conservador del Felibritge.[1][2] Intentà de destruir-ne tants d'exemplars com pogué. Després de la seva mort li fou publicat encara Lo rèiresoleu [Lou rèire-soulèu] (1889). És autor també dels drames Lo pan dau pecat [Lou pan dóu pecat] (1878), estrenat a Montpeller i, en francès, a París, Lo raubatòri [Lou raubatòri] (1928) i Lo pastre [Lou pastre] (1944), i de l'epistolari amorós Lettres à Mignon (1899).[1][2]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads