Tiettaïta

La tiettaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom del sami tietta, que significa ciència o coneixement. Tietta és també el nom de la primera estació científica de l'Acadèmia de les Ciències de l'URSS.

Tiettaïta
Fórmula química	K₄Na₁₂Fe3+ 2Si16O41(OH)₄⋅2H₂O
Epònim	coneixement
Localitat tipus	Mount Rasvumchorr (en) i Koashva open pit (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.HA.90
Nickel-Strunz 9a ed.	9.HA.90
Dana	78.6.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 29,77(1) Å; b = 11,03(2) Å; c = 17,111(5) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	cmcm
Color	incolor
Exfoliació	perfecta en {100} i {010}
Fractura	esglaonada
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,530 a 1,532 nβ = 1,548 a 1,549 nγ = 1,559
Birefringència	δ = 0,029
Angle 2V	mesurat: 79°, calculat: 74°
Dispersió òptica	r < v moderada
Impureses comunes	Ca
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1991-013
Any d'aprovació	1991
Símbol	Tie
Referències	[1]

Característiques

La tiettaïta és un silicat i la seva fórmula química, que va ser redefinida l'any 2021, és: K₄Na₁₂Fe3+
2Si₁₆O₄₁(OH)₄⋅2H₂O.^[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1991. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tiettaïta pertany a «09.HA - Silicats sense classificar, amb alcalins i elements terra-alcalins» juntament amb els següents minerals: ertixiïta, kenyaïta, wawayandaïta, magbasita, afanasyevaïta, igumnovita, rudenkoïta, foshallasita, nagelschmidtita, caryocroïta, juanita, tacharanita, oyelita i denisovita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscú (Rússia).

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres obtingudes a la mina Vostochnyi, dins el mont Koaixva, i al mont Rasvumtxorr, tots dos indrets al massís de Khibini, dins l'óblast de Múrmansk (Rússia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.