Torquato Neto
poeta, lletrista i periodista brasiler From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Torquato Pereira de Araújo Neto (Teresina, 9 de novembre de 1944 – Rio de Janeiro, 10 de novembre de 1972) va ser un periodista, poeta i lletrista brasiler. És conegut per les seves creacions dintre del moviment tropicalista, que més tard s'expandiria per tota la música popular brasileira. Va suïcidar-se amb 28 anys.[1]
Remove ads
Biografia
Neto era el fill d'un fiscal i una mestra de primària de Teresina, la capital de Piauí, a la regió nord-est del país. Als 16 anys, va traslladar-se a Salvador, Bahia, per estudiar al Colégio Nossa Senhora da Vitória, on va coincidir amb Gilberto Gil. Allà també va conèixer Glauber Rocha, a qui va de fer d'assistent mentre filmava el primer llargmetratge, Barravento, de 1961.[2]
Neto es va implicar activament en l'escena cultural de Salvador, on va conèixer Caetano Veloso, Gal Costa i Maria Bethânia. El 1962 es va traslladar a Rio de Janeiro per estudiar periodisme a la universitat, però mai es va graduar. Va escriure columnes sobre cultura per a diverses publicacions d'allà.[3] Torquato va actuar com a agent cultural i defensor polèmic de les avantguardes artístiques, com Tropicalia, Cinema Marginal i Concretisme. Va fer-se amic de diverses figures importants d'aquests moviments, com ara els músics esmentats anteriorment, els poetes Décio Pignatari i Augusto i Haroldo de Campos, el cineasta Ivan Cardoso i l'artista Hélio Oiticica.[4] En aquesta època, Neto va arribar a ser vist com una figura del tropicalisme, després d'haver escrit el breviari Tropicalismo para principiantes, on defensava la necessitat de crear un pop genuïnament brasiler.[2] Calia «acceptar completament tot el que la vida dels tròpics pot donar, sense prejudicis d'ordre estètic».[5] Neto també va ser un important lletrista de cançons icòniques del moviment tropicalista.[2]
A finals dels anys seixanta, després de l'exili dels seus amics Gil i Caetano forçats per la dictadura militar, va viatjar a Europa i als Estats Units amb la seva dona Ana Maria i va viure un breu període a Londres.[6] Torna al Brasil a començaments de 1970, amb la dona embarassada. L'únic fill de la parella, naixeria el 27 de març.[7] Comença a treballar en el cinema experimental, enregistrat en Super-8, que ell anomena "cinema en llibertat"; tant en la faceta d'actor com de director.[8]
L'artista, que havia patit episodis depressius en el seu periple europeu,[9] va començar a aïllar-se, sentint-se alienat tant pel règim militar com per les "patrulles ideològiques" de l'esquerra.[10] Va passar per una sèrie d'hospitalitzacions per alcoholisme i va trencar diverses amistats.[11] Neto es va suïcidar la matinada del 10 de novembre de 1972, després de celebrar una festa pel seu 28è aniversari, deixant el gas obert en una habitació tancada.[9]
Remove ads
Obra
Literatura
- Os Últimos Dias de Paupéria (org.: Ana Maria Silva Duarte e Waly Salomão). Rio de Janeiro: Max Limonad, 1984.
- Torquatália - do Lado de Dentro: Obra Reunida de Torquato Neto (vol. 1) (org. : Paulo Roberto Pires). Rio de Janeiro: Editora Rocco, 2005.
- Torquatália - Geléia Geral: Obra Reunida de Torquato Neto (vol. 2) (org. : Paulo Roberto Pires). Rio de Janeiro: Editora Rocco, 2005.
Música
Cinema
Remove ads
Referències
Bibliografia complementària
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads