Torrefarrera
municipi de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Torrefarrera és un municipi de la comarca del Segrià.
Remove ads
Història
Torrefarrera és un municipi situat al centre de la comarca del Segrià, de 4.702 habitants, que ocupa una extensió de 23,5 km². Manté contacte amb altres termes municipals de Lleida com Torre-Serona, Rosselló i Benavent de Segrià.
L'origen del topònim del poble sembla provenir de la torre fortalesa que estava situada a l'actual nucli antic del poble, que està documentat des de l'any 1177. Tot i això, existeixen dues històries per explicar l'origen del municipi.
La primera indica que és un dels molts conreus ocupats pel repoblador Ferrer i el seu fill Pere Ferrer. La segona versió afirma que es deu a donacions a repobladors per la canònica de Lleida i el bisbe Guillem Pere de Ravidats realitzades entre els anys 1168 i 1185. Sigui quina sigui la veritable història, segons el Llibre verd, el lloc ja estava repoblat per 13 famílies que feren una concessió de censal a l'església del poble, dedicada a la Santa Creu fins avui dia.
Durant el segle XVII, una sèrie d'adversitats quasi acaben amb el poble, com la Guerra dels Segadors, epidèmies i males collites. Després es va instaurar un període de pau fins a la invasió napoleònica, on Torrefarrera esdevingué camp de batalla i l'economia es va desestabilitzar.
Actualment, Torrefarrera gaudeix d'un eix de comunicació molt important, l'autovia A2 i la N-230 que l'uneix amb altres municipis com: Rosselló, Alguaire, Almenar, Alfarràs i que porta fins a Vielha. Els sectors primaris, és a dir, la ramaderia i l'agricultura, segueixen sent rellevants pel municipi. El sector serveis està molt desenvolupat així i com el sector industrial gràcies al polígon municipal.[1]
Remove ads
Geografia
- Llista de topònims de Torrefarrera (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Torrefarrera | 4.700 |
| el Pla de la Pona | 64 |
| Salats | 51 |
| Tossal | 33 |
| Malpartit | 32 |
| la Raconada | 12 |
| Corxat | 7 |
| les Comes | 5 |
| Font: Idescat | |
Fills i filles il·lustres
- Pau Boix i Rull (1847-1907): delegat de la Unió Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892)
- Antoni Palau i Vila. Futbolista
Demografia
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads