Tous

Tous és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alzira, l'Alcúdia, Benimodo, Carlet, Catadau, Guadassuar i Sumacàrcer (a la mateixa comarca); amb Millars, Navarrés i Quesa (a la comarca de la Canal de Navarrés); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol). El formen els nuclis de Tous i La Parra.

Per a altres significats, vegeu «Tous (desambiguació)».

Tous

Bandera de Tous Escut de Tous
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
39° 08′ 17″ N, 0° 35′ 12″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Ribera Alta
Capital	Tous
Conté la subdivisió	Tous
Població humana
Població	1.354 (2025) (10,62 hab./km²)
Gentilici	Touer, touera
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Poblats de l'Institut Nacional de Colonització
Superfície	127,5 km²
Altitud	64 m
Limita amb	Alzira Sumacàrcer Millars Navarrés Quesa Guadassuar Carlet Catadau l'Alcúdia Benimodo Dosaigües
Partit judicial	Alzira
Dades històriques
Patrocini	Sant Miquel Arcàngel
Festa patronal	Del 29 de setembre al 2 d'octubre
Organització política
• Alcalde	Cristóbal García Santafilomena
Identificadors descriptius
Codi postal	46269
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	46246
Codi ARGOS de municipis	46246
Lloc web	ayuntamientotous.es

Geografia

El terme abraça 14,4 km² d'extensió marcats pel curs del Xúquer amb una orografia dominada pel Caroig en què destaquen l'Alt dels Cuchillos, els pujols de la Neu, de la Llum, dels Alterons i del Palmeral. A banda del Xúquer i el seu afluent Escalona, la hidrografia és rica en barrancs: avenc, Cuevas Blancas, l'Olla, Duende, etc. L'embassament de Tous, l'avenc del Campillo i la cova del Candil, tan rica en aigües que molts trams s'han de recórrer en barca. Entre la fauna a la redor d'este pantà destaca la cabra salvatge.

• 
  El Castellet
• 
  Avenc del Candil

Història

Avenc de l'Infern del Matamon

Restes arqueològiques de les èpoques del bronze i ibèrica s'han trobat en l'Avenc de l'Infern (o de Primo).^[1] D'època romana es trobaren unes àmfores en la costera Renat i altres restes en les partides de la Parra, els castells dels Moros i Terrabona.^[2]

Alqueria musulmana de Xàtiva,^[3] el seu castell, que tingué una gran importància estratègica durant la dominació islàmica: va ser l'últim a sotmetre's a les hosts de Jaume el Conqueridor després de la derrota d'Al-Azraq. Després de la conquesta passà a Joan Pérez Zapata a canvi de l'alqueria de Beniopa. Successivament fou propietat d'Alfons de Montagut, dels Castellví, comtes de Carlet, i dels ducs d'Almodóvar. El primer document en què figura és de 1275. En 1609 romangué absolutament despoblat a causa de l'expulsió morisca. El 1795, Cavanilles, va constatar la seua tradicional pobresa agrícola, compensada per l'artesania de l'espart i la fabricació de carbó. Fins a la pràctica desaparició de l'ofici els arriers de Tous han tingut fama molt disputada amb els d'Antella.

Durant tota la seua història ha sofert les avingudes del Xúquer, per la qual cosa en 1971 la població va ser traslladada a una nova ubicació per la construcció del pantà de Tous, el qual la nit del 20 d'octubre de 1982 va esclatar en un temporal de pluges, i va arrasar gran part de la comarca, fins a l'extrem que alguns pobles, com ara Gavarda i Beneixida hagueren de ser deshabitats i traslladada la seua població a nous emplaçaments.

És conegut per la Pantanada de Tous en què el 20 d'octubre de 1982 es va trencar la presa a causa de les fortíssimes pluges de més de 600 mm en 24 hores a les comarques de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés. Del pantà es van lliurar les restes del castell i la torre de Terrabona, que fou abandonada a l'època de l'expulsió morisca i després va servir de presó. Es troba en estat de ruïna absoluta. També hi ha una font de 1907.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.239	1.259	1.240	1.205	1.182	1.183	1.116	1.114	1.126	1.152

Economia

Des de la finalització de les obres de construcció de la presa, l'agricultura constituïx pràcticament l'única activitat econòmica del municipi. En el secà hi ha garroferes, ametlers, oliveres, cereals i vinya. En regadiu es conreen tarongers, dacsa i hortalisses. La ramaderia compta amb caps de llanar i caprí, i centenars de bucs d'abelles. La indústria és, en Tous, pràcticament inexistent.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Tous
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Cristóbal García Santafilomena	587	64,79%	6 (-1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Miguel Ángel Briz Carbó	311	34,33%	3 (+1)
	Vots en blanc			8	0,88%
Total vots vàlids i regidors				906	100 %	9
	Vots nuls			22	2,37%
Participació (vots vàlids més nuls)				928	88,72%**
Abstenció				118*	11,28%**
Total cens electoral				1.046*	100 %**
Alcalde: Cristóbal García Santafilomena (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[4] JEZ Xàtiva,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 1999 l'alcalde de Tous és Cristóbal García Santafilomena, del Partit Popular (PP).^[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Doménech Estarlich	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Miguel Estarlich García	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Ramiro Antonio Briz Galdón	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Ramiro Antonio Briz Galdón	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Leopoldo Briz Briz	AIT[a]	17/06/1995	--
1999–2003	Cristóbal García Santafilomena	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Cristóbal García Santafilomena	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Cristóbal García Santafilomena	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Cristóbal García Santafilomena	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Cristóbal García Santafilomena	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Cristóbal García Santafilomena	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Patrimoni

• Torre de guaita de Tous
• Castell de Tous

Ruïnes de l'antic poble

• 
• 
• 
• 
• 

Festes

Del 29 de setembre al 2 d'octubre, dedicades a Sant Miquel, Sant Roc i a la Verge del Rosari.

Gastronomia

El gaspatxo manxec, la paella, l'arròs al forn i, dintre de l'apartat reboster, las tortafinas i els mostachones són els dinars preferits al poble.

Llengua

Els vora 1.100 habitants de Tous parlen un castellà tan farcit de catalanismes que ambdós idiomes es barregen donant lloc a la llegenda que diu que quan es van repartir les llengües pel món deixaren per al final Tous i hi escamparen les restes (Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres). Algunes paraules característiques són "munyaco" sinònim de xiquet, o algunes formes ja en desús pel progressiu contacte amb la gent de la Ribera, motivat pel canvi d'ubicació del poble, i sols són usades pels més majors, el dialecte touer guarda gran relació amb el que es parla a la Canal de Navarrès debut a la seua proximitat geogràfica i cultural i el seu relatiu aïllament, cal recordar que fins al canvi d'ubicació Tous era culturalment més de la Canal que de la Ribera.

Fills il·lustres

• José Miguel Ortí Bordás (1938), polític.

Notes

1. AIT són les sigles de l'Asociación Independiente de Tous.