UCI World Tour 2011

L'UCI World Tour 2011 va ser la tercera edició del sistema de classificació posat en marxa per la Unió Ciclista Internacional (UCI) el 2009, la primera com a UCI World Tour. La primera de les curses a disputar-se va ser el Tour Down Under, amb inici el 18 de gener, i constava de 14 curses per etapes i 13 curses d'un sol dia, finalitzant amb el Giro de Llombardia, el 15 d'octubre.^[1] Respecte al 2010 hi hagué la incorporació d'una nova cursa, el Tour de Pequín, una cursa de nova creació i que es disputà per primer cop al continent asiàtic.

UCI World Tour 2011
Detalls de la temporada
Edició	1. UCI World Tour
Dates	18 de gener – 15 de octubre de 2011
Curses	27
Organitzador	Unió Ciclista Internacional
Classe de l'equip	Cursa
Palmarès
Individual	Philippe Gilbert (Omega Pharma-Lotto)
Equip	Omega Pharma-Lotto
	2012▶
Documentació

El belga Philippe Gilbert (Omega Pharma-Quick Step) s'imposà a la classificació general seguit per l'australià Cadel Evans (BMC Racing Team) i l'espanyol Alberto Contador (Team Tinkoff); però aquest darrer fou desqualificat per haver donat positiu en un control antidopatge i el català Joaquim Rodríguez (Katusha) ocupà la tercera posició del podi. L'equip belga Omega Pharma-Quick Step s'endugué la classificació per equips.^[2]

Objectius

L'objectiu d'aquesta classificació és determinar quin és el millor ciclista i quin és el millor equip de la temporada ciclista del 2011. Així mateix la classificació per equips permetrà designar els equips que poden alinear nou corredors durant la cursa en línia del Campionat del món de ciclisme en ruta del 2011, privilegi reservat als 10 primers de la classificació.

Reglament

El calendari es va donar a conèixer el 10 de novembre de 2010 per l'UCI,^[3] amb un sol canvi respecte a l'any anterior, la incorporació del Tour de Pequín.^[4]

Els corredors d'equips de la categoria ProTour rebien una puntuació en funció de la seva classificació a la fi de cada prova. A la vegada, cada prova repartí punts diferents en funció de la seva categoria. Així, mentre el vencedor del Tour de França guanyà 200 punts, els del Giro d'Itàlia i la Volta a Espanya n'atorgaven 170, en ser de segona categoria. Una tercera categoria de proves atorga 100 punts al vencedor: Tour Down Under, París-Niça, Tirrena-Adriàtica, Milà-Sanremo, Volta a Catalunya, Tour de Flandes, Volta al País Basc, París-Roubaix, Lieja-Bastogne-Lieja, Tour de Romandia, Critèrium del Dauphiné, Volta a Suïssa, Volta a Polònia, Eneco Tour, Tour de Pequín, Giro de Llombardia. El vencedor de les proves restants s'emportà 80 punts: Gant-Wevelgem, Amstel Gold Race, Fletxa Valona, Clàssica de Sant Sebastià, Vattenfall Cyclassics, GP Ouest France-Plouay, Gran Premi Ciclista de Quebec, Gran Premi Ciclista de Mont-real.^[5]

Barem de punts de la classificació general per categoria de prova^[5]

Classificació general	1r	2n	3r	4t	5è	6è	7è	8è	9è	10è	11è	12è	13è	14è	15è	16è	17è	18è	19è	20è
Prova categoria 1	200	150	120	110	100	90	80	70	60	50	40	30	24	20	16	12	10	8	6	4
Prova categoria 2	170	130	100	90	80	70	60	52	44	38	32	26	22	18	14	10	8	6	4	2
Prova categoria 3	100	80	70	60	50	40	30	20	10	4	–	–	–	–	–	–	–	–	–	–
Prova categoria 4	80	60	50	40	30	22	14	10	6	2	–	–	–	–	–	–	–	–	–	–

Barem de punts per una etapa/pròleg per categoria de prova^[5]

Classificació d'etapa	1r	2n	3r	4t	5è
Prova categoria 1	20	10	6	4	2
Prova categoria 2	16	8	4	2	1
Prova categoria 3	6	4	2	1	1

A banda de la classificació individual, l'UCI World Tour 2011 comptà també amb una classificació per equips i una per països. La classificació per equips s'estableix a partir de la suma dels punts aconseguits pels cinc millors ciclistes de cada equip en la classificació individual. La classificació per països s'obté de la suma de punts obtinguts pels cinc millors ciclistes de cada nacionalitat en la classificació individual. En cas d'empat els equips o països el desempat s'estableix a partir del millor ciclista en la classificació individual.^[5]

Equips participants

Els 18 equips ProTour d'aquesta edició van ser:

Nom de l'équipe	Pays
AG2R La Mondiale	França
Astana Qazaqstan Team	Kazakhstan
BMC Racing Team	Estats Units
Euskaltel–Euskadi	Espanya
Garmin-Cervélo	Estats Units
Lampre-ISD	Itàlia
Liquigas-Cannondale	Itàlia
Movistar Team	Espanya
Omega Pharma-Lotto	Bèlgica
Team Leopard-Trek	Luxemburg
Quick Step	Bèlgica
Rabobank ProTeam	Països Baixos
Team RadioShack	Estats Units
Saxo Bank-SunGard	Dinamarca
Team HTC-Highroad}	Estats Units
Team Katusha	Rússia
Team Sky	Regne Unit
Vacansoleil-DCM	Països Baixos

Calendari i resultats

Resultats de les proves i líders de les classificacions de l'UCI World Tour

Núm.	Data	Prova	País	C.[5]	Vencedor	Classificació individual	Classificació per equips	Classificació per país
1	18-23 de gener	Tour Down Under	Austràlia	3	Cameron Meyer	Cameron Meyer	Rabobank ProTeam	Austràlia
2	6-13 de març	París-Niça	França	3	Tony Martin	Tony Martin	Team HTC-Highroad
3	9-15 de març	Tirrena-Adriàtica	Itàlia	3	Cadel Evans
4	19 de març	Milà-Sanremo	Itàlia	3	Matthew Goss	Matthew Goss
5	21-27 de març	Volta a Catalunya	Catalunya	3	Alberto Contador[6] Michele Scarponi
6	27 de març	Gant-Wevelgem	Bèlgica	4	Tom Boonen
7	3 d'abril	Tour de Flandes	Bèlgica	3	Nick Nuyens
8	4-9 d'abril	Volta al País Basc	Espanya	3	Andreas Klöden		Team RadioShack
9	10 d'abril	París-Roubaix	França	3	Johan Vansummeren	Fabian Cancellara		Itàlia
10	17 d'abril	Amstel Gold Race	Països Baixos	4	Philippe Gilbert			Bèlgica
11	20 d'abril	Fletxa Valona	Bèlgica	4	Philippe Gilbert	Philippe Gilbert
12	24 d'abril	Lieja-Bastogne-Lieja	Bèlgica	3	Philippe Gilbert		Team Leopard-Trek
13	26 d'abril - 1 de maig	Tour de Romandia	Suïssa	3	Cadel Evans		Team HTC-Highroad
14	7-29 mai	Giro d'Itàlia	Itàlia	2	Alberto Contador[6] Michele Scarponi			Espanya
15	5-12 juin	Critèrium del Dauphiné	França	3	Bradley Wiggins
16	11-19 de juny	Volta a Suïssa	Suïssa	3	Levi Leipheimer
17	2-24 de juliol	Tour de França	França	1	Cadel Evans	Cadel Evans	Team Leopard-Trek
18	30 de juliol	Clàssica de Sant Sebastià	País Basc	4	Philippe Gilbert
19	31 de juliol-6 d'agost	Volta a Polònia	Polònia	3	Peter Sagan
20	8-14 d'agost	Eneco Tour	Països Baixos Bèlgica	3	Edvald Boasson Hagen
22	21 d'agost	Vattenfall Cyclassics	Alemanya	4	Edvald Boasson Hagen
23	28 d'agost	GP Ouest France-Plouay	França	4	Grega Bole
24	9 de setembre	Gran Premi Ciclista de Quebec	Canadà	4	Philippe Gilbert	Philippe Gilbert
21	20 d'agost-11 de setembre	Volta a Espanya	Espanya	2	Juan José Cobo
25	11 de setembre	Gran Premi Ciclista de Mont-real	Canadà	4	Rui Alberto Faria da Costa		Omega Pharma-Lotto
26	5-9 d'octubre	Tour de Pequín	R.P. de la Xina	3	Tony Martin
27	15 d'octubre	Giro de Llombardia	Itàlia	3	Oliver Zaugg

Llegenda : C. = Categoria de la prova segons el barem de punts

Classificacions

Classificació individual

Classificació individual^[7]

Pos.	Nom	Equip	Punts
1	Philippe Gilbert (BEL)	Omega Pharma-Lotto	718
2	Cadel Evans (AUS)	BMC Racing Team	584
-	Alberto Contador[6]	Saxo Bank-SunGard	471
3	Joaquim Rodríguez (ESP)	Team Katusha	446
4	Michele Scarponi (ITA)	Lampre-ISD	419
5	Tony Martin (GER)	Team HTC-Highroad	349
6	Samuel Sánchez (ESP)	Euskaltel-Euskadi	317
7	Vincenzo Nibali (ITA)	Liquigas-Cannondale	310
8	Daniel Martin (IRL)	Garmin-Cervélo	296
9	Bradley Wiggins (GBR)	Team Sky	289
10	Fränk Schleck (LUX)	Team Leopard-Trek	284
11	Edvald Boasson Hagen (NOR)	Team Sky	260
12	Fabian Cancellara (SUI)	Team Leopard-Trek	252
13	Andy Schleck (LUX)	Team Leopard-Trek	252
14	Ivan Basso (ITA)	Liquigas-Cannondale	250
15	Christopher Froome (GBR)	Team Sky	230
16	Aleksandr Vinokúrov (KAZ)	Astana Qazaqstan Team	230
17	Robert Gesink (NED)	Rabobank ProTeam	222
18	Matthew Goss (AUS)	Team HTC-High Road	217
19	Damiano Cunego (ITA)	Lampre-ISD	213
20	Andreas Klöden (GER)	Team RadioShack	207

• 230 ciclistes van puntuar.

Classificació per equips

Aquesta classificació s'obté a partir de la suma dels 5 primers ciclistes de cada equip en la classificació individual.

Classificació per equips^[8]

Pos.	Equip	Punts	5 millors ciclistes
1	Omega Pharma-Lotto	1101	Gilbert (718), Greipel (132), Van Den Broeck (125), Roelandts (66), Vanendert (60)
2	Team Sky	1069	Wiggins (289), Boasson Hagen (260), Froome (230), Urán (179), Gerrans (111)
3	Team Leopard-Trek	1024	F Schleck (284), A Schleck (252), Cancellara (252), Fuglsang (136), Zaugg (100)
4	Team HTC-Highroad	892	Martin (349), Goss (217), Cavendish (152), Pinotti (110), Siutsou (64)
5	BMC Racing Team	887	Evans (584), Ballan (100), Van Avermaet (90), Phinney (71), Frank (42)
6	Lampre-ISD	856	Scarponi (419), Cunego (213), Bole (91), Petacchi (81), Niemiec (52)
7	Liquigas-Cannondale	837	Nibali (310), Basso (250), P. Sagan (198), Ponzi (54), Capecchi (25)
8	Garmin-Cervélo	818	Martin (296), Millar (185), Hushovd (123), Farrar (108), Meyer (106)
9	Rabobank ProTeam	687	Gesink (222), Mollema (190), Kruijswijk (128), Matthews (74), ten Dam (73)
10	Team RadioShack	649	Klöden (207), Leipheimer (158), Horner (153), Brajkovič (71), Rast (60)
11	Team Katusha	632	Rodríguez (446), Moreno (80), Pozzato (50), Kólobnev (30), Brut (26)
12	Euskaltel-Euskadi	489	Sánchez (317), Nieve (92), Antón (72), Castroviejo (6), Pérez Moreno (2)
13	Movistar Team	484	Intxausti (118), Rui Costa (101), Tondo (100), Rojas (95), Ventoso (70)
14	Astana Qazaqstan Team	434	Vinokúrov (230), Kreuziger (145), Tiralongo (23), Hrivko (20), Clarke (16)
15	AG2R La Mondiale	398	Péraud (161), Gadret (126), Nocentini (46), Mondory (34), Dupont (31)
16	QuickStep Cycling Team	383	Boonen (140), Chavanel (90), Ciolek (67), Devenyns (50), Cataldo (36)
17	Vacansoleil-DCM	369	Marcato (102), Poels (94), Leukemans (76), Bozic (57), Van Leijen (40)
18	Saxo Bank-SunGard	228	Contador (471),[6] Nuyens (101), C. A. Sørensen (80), J. J. Haedo (34), Porte (10), Cooke (3)

Classificació per país

La suma dels punts dels 5 primers ciclistes de cada país de la classificació individual dona lloc a la classificació per país. Els 10 primers països a 15 d'agost de 2011 tenien dret a alinear 9 ciclistes als Campionat del món en ruta.^[9]

En acabar la temporada del 2011 els 10 millors països de la classificació UCI World Tour 2011 obtindran 5 places en la prova en línia dels Jocs Olímpics d'Estiu de Londres 2012. Els països classificats entre l'11a i 15a posició obtindran 4 places. A més, cada país classificat entre els 15 primers aconsegueix una plaça per la prova contrarellotge dels Jocs Olímpics.

Classificació per país^[10]

Pos.	País	Punts	5 millors ciclistes
1	Itàlia	1302	Scarponi (419), Nibali (310), Basso (250), Cunego (213), Pinotti (110)
2	Bèlgica	1184	Gilbert (718), Boonen (140), Van Den Broeck (125), Nuyens (101), Vansummeren (100)
3	Austràlia	1092	Evans (584), Goss (217), Gerrans (111), Meyer (106), Matthews (74)
4	Espanya	1076	Contador (471),[6] Rodríguez (446), Sánchez (317), Intxausti (118), Tondo (100), Rojas (95)
5	Regne Unit	947	Wiggins (289), Froome (230), Millar (185), Cavendish (152), Swift (91)
6	Alemanya	798	Martin (349), Klöden (207), Greipel (132), Ciolek (67), Wegmann (43)
7	Països Baixos	707	Gesink (222), Mollema (190), Kruijswijk (128), Poels (94), Ten Dam (73)
8	Estats Units	571	Leipheimer (158), Horner (153), Farrar (108), Danielson (81), Phinney (71)
9	Luxemburg	536	F. Schleck (284), A. Schleck (252)
10	Suïssa	470	Cancellara (252), Zaugg (100), Rast (60), Frank (42), Albasini (16)
11	França	442	Péraud (161), Gadret (126), Chavanel (90), Dupont (34), Mondory (31)
12	Noruega	390	Boasson Hagen (260), Hushovd (123), Kristoff (7)
13	Irlanda	319	Martin (296), Roche (19), Deignan (4)
14	Dinamarca	285	Fuglsang (136), Sørensen (80), Bak (54), Rasmussen (13), Jørgensen (2)
15	Kazakhstan	234	Vinokúrov (230), Renev (4)
16	Eslovènia	219	Bole (91), Brajkovič (71), Božič (57)
17	Eslovàquia	214	P. Sagan (198), P. Velits (16)
18	Colòmbia	185	Urán (179), Soler (6)
19	Portugal	165	Costa (101), Machado (35), Cardoso (27), Paulinho (1), Oliveira (1)
20	Txèquia	146	Kreuziger (145), Raboň (1)

• 35 països van puntuar.