Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
universitat pública de Mèxic From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (en castellà: Universidad Nacional Autónoma de México, UNAM) és la universitat pública més prestigiosa de Mèxic i la més antiga d'Amèrica.
Va ser fundada el 1910 amb el nom d'Universitat Nacional de Mèxic. El 2007, el seu Campus Central fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 2009 tenia 300.000 estudiants, més de 30.000 professors i 450 anys d'història.[1]
El 23 d'octubre de 2009, la UNAM va ser reconeguda amb el Premi Príncep d'Astúries, en la categoria de Comunicació i Humanitats, per l'impuls de diversos corrents del pensament humanístic i democràtic, convertint-se en la primera universitat pública del món en rebre aquest guardó.[2][1]
En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada entre la 201 i la 300 del món,[3] i en el QS World University Rankings 2022 era considerada classificada en el lloc 105 del món.[4]
Remove ads
Història
La universitat va ser fundada el 22 de setembre de 1910 per Justo Sierra,[5][6][7] aleshores ministre d'educació del règim de Porfirio Díaz, que va intentar crear una institució molt diferent de la seva precursora del segle xix, la Universitat Reial i Pontifícia de Mèxic, que havia estat fundada el 21 de setembre de 1551 per un decret reial signat pel príncep hereu Felip II en nom de Carles I d'Espanya[8], el 1595 es va convertir en «Reial i Pontifícia», mitjançant butlla concedida pel papa Climent VIII.[9] i clausurada definitivament el 1865 per Maximilià I de Mèxic.[10][11] El 1778 s'havien iniciat els estudis de Cirurgia i el 1792 els de Mineria. El 1794 es van establir els estudis de les Belles Arts.[9] En lloc de reviure el que considerava una institució anacrònica amb forts vincles amb l'Església Catòlica Romana,[12] va intentar fusionar i ampliar les escoles d'educació superior descentralitzades de la Ciutat de Mèxic (incloses les antigues facultats de l'antiga universitat) i crear una nova universitat, de naturalesa laica i abast nacional, que pogués reorganitzar l'educació superior dins del país, servir com a model de positivisme i abastar les idees del liberalisme mexicà dominant.
El projecte inicialment va unificar les escoles de Belles Arts, Negocis, Ciències Polítiques, Jurisprudència, Enginyeria, Medicina, Normal i Nacional Preparatòria;[13] el seu primer rector va ser Joaquín Eguía y Lis.[14]
Els reptes de la nova universitat eren principalment polítics, a causa de la Revolució Mexicana en curs i del fet que el govern federal tenia control directe sobre les polítiques i el pla d'estudis de la universitat; alguns es van resistir a la seva creació per motius filosòfics. Aquesta oposició va provocar interrupcions en el funcionament de la universitat quan la inestabilitat política va forçar dimissions al govern, inclosa la del president Díaz. Internament, la primera vaga estudiantil va tenir lloc el 1912 per protestar pels mètodes d'examen introduïts pel director de l'Escola de Jurisprudència, Luis Cabrera Lobato. El juliol d'aquell any, la majoria dels estudiants de dret van decidir abandonar la universitat i unir-se a la recentment creada Escola Lliure de Dret.[14]
El 1914, els primers intents per obtenir autonomia per a la universitat van fracassar.[14] El 1920, José Vasconcelos va esdevenir rector. El 1921, va crear l'escut de l'escola: la imatge d'una àguila i un còndor que envolten un mapa de l'Amèrica Llatina, des de la frontera nord de Mèxic fins a la Terra del Foc, i el lema L'Esperit parlarà pel meu poble. Els esforços per obtenir autonomia per a la universitat van continuar a principis de la dècada del 1920. A mitjans de la dècada del 1920, la segona onada de vagues estudiantils es va oposar a un nou sistema de qualificació. Les vagues van incloure importants vagues a les aules de la facultat de dret i enfrontaments amb la policia a la facultat de medicina. Els estudiants en vaga van rebre el suport de molts professors i les negociacions posteriors van conduir finalment a l'autonomia de la universitat. La institució ja no era una dependència de la Secretaria d'Educació Pública; el rector de la universitat es va convertir en l'autoritat final, eliminant gran part de la confusió de la superposició d'autoritats.[15]
El 1929 va obtenir l'autonomia administrativa del govern, fet que li va permetre la llibertat de definir el seu mateix pla d'estudis i gestionar el seu mateix pressupost sense interferències governamentals, potenciant la seva llibertat i independència acadèmiques.
A principis de la dècada del 1930, el rector de la UNAM era Manuel Gómez Morín. El govern va intentar implementar l'educació socialista a les universitats mexicanes, a la qual cosa Gómez Morín, molts professors i catòlics es van oposar per considerar-la una vulneració de la llibertat acadèmica. Gómez Morín, amb el suport del grup estudiantil fundat pels jesuïtes, la Unión Nacional de Estudiantes Católicos, va lluitar amb èxit contra l'educació socialista. La UNAM va donar suport al reconeixement dels certificats acadèmics per part de les escoles preparatòries catòliques, cosa que validava la seva funció educativa. La UNAM va tenir un paper important en la fundació de la institució jesuïta, la Universidad Iberoamericana, el 1943. Tanmateix, la UNAM es va oposar a les iniciatives de la Universidad Iberoamericana en anys posteriors, oposant-se a l'establiment d'especialitzacions en relacions industrials i comunicacions.
El 1943 es van prendre les decisions inicials per traslladar la universitat dels diversos edificis que ocupava al centre de la ciutat a un nou campus universitari consolidat; la nova Ciudad Universitaria seria a San Ángel, al sud de la ciutat.[16] La primera pedra col·locada va ser la de la facultat de Ciències, el primer edifici de Ciudad Universitaria El president Miguel Alemán Valdés va participar en la cerimònia el 20 de novembre de 1952. L'Estadi Olímpic Universitari es va inaugurar el mateix dia. El 1957 es va crear el Consell de Doctorat per regular i organitzar els estudis de postgrau.[17]
Una altra gran vaga estudiantil, de nou per les regulacions dels exàmens, va tenir lloc el 1966. Els estudiants van envair el rectorat i van obligar el rector a dimitir. La Junta de Regents no va acceptar aquesta dimissió, de manera que els professors van fer vaga, paralitzant la universitat i forçant l'acceptació de la Junta. A l'estiu, es van produir esclats violents en diversos campus de les escoles preparatòries afiliades a la universitat; la policia va prendre el control de diversos campus de secundària, amb ferits.
També va ser el bressol del moviment estudiantil de 1968 que es va convertir en una rebel·lió nacional contra el govern autocràtic i va iniciar Mèxic en una odissea de tres dècades cap a la democràcia.[18]
El 1968 va ser una seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 en el seu campus principal Campus central de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Durant l'agost de 1968, es van formar protestes al campus principal contra les accions policials al campus principal i al centre de la ciutat. Les protestes van créixer fins a fer-se un moviment estudiantil que exigia la dimissió del cap de policia, entre altres coses. Al setembre van seguir més protestes, guanyant freqüència i nombre. Durant una reunió dels líders estudiantils, l'exèrcit va disparar contra l'edifici Chihuahua a Tlatelolco, on suposadament es trobava l'organització estudiantil. A la massacre de Tlatelolco, l'acció policial va resultar en molts morts, ferits i detinguts. Les protestes van continuar després d'això. Només deu dies després, es van inaugurar els Jocs Olímpics de 1968 a l'Estadi Universitari. La universitat va ser tancada durant el període.[19] En aquest mateix any, juntament amb el COO, va realitzar el Primer Congrés Internacional de Dret de l'Esport on algunes de les conclusions van ser: prohibir el dopatge a l'esport, exhortar a la no interferència del moviment esportiu internacional per raons polítiques, considerar l'estudi i la pràctica de l'esport un dret de la infantesa i la joventut i portar l'esport als camperols.[20]
El juny de 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats per [esdevenir] el model acadèmic i formatiu per a moltes generacions d'estudiants de diversos països i nodrir l'àmbit iberoamericà de valuosíssims intel·lectuals i científics.[21]
El 2011 va publicar una antologia de contes catalans amb catorze autors inclosos a l'antologia de narrativa catalana com Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Pere Calders, Joan Perucho, Jesús Moncada i Carme Riera.[22]
El 2015 va anomenar doctors honoris causa als catalans l'antropòleg i sociòleg Roger Bartra i al que va ser president de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza.[23]
Remove ads
Escut
El logotip de la universitat va ser dissenyat per José Vasconcelos l'any 1920, ideòleg de la identitat panamericana i de la cultura mexicana. Com a rector de la universitat, va expressar la importància d'acabar amb l'opressió i els sagnants enfrontaments d'abans, sent els nous camps de batalla els de la cultura i l'educació, com a mitjans per aconseguir una nova era d'unificació dels llatinoamericans. Va imprimir aquesta visió al segell de la universitat, amb una àguila mexicana i un còndor andí, formant una àguila de dos caps que tenia el suport de una al·legoria de volcans i cactus (una referència al mite fundacional de Tenochtitlán). A la part central de l'escut hi ha el mapa d'Amèrica Llatina, que va des de la frontera nord de Mèxic fins al cap d'Hornos. Emmarcant aquest mapa hi ha la frase «Per al meu poble l'esperit parlarà». A la part superior del segell hi ha una cinta que diu «Universitat Nacional Autònoma de Mèxic».[24]
Remove ads
Premis Nobel
Els Premis Nobel mexicans van estudiar a l’UNAM:[25]
- Alfonso García Robles (premi Nobel de Pau, 1982. Va estudiar dret a l’UNAM)
- Octavio Paz (Premi Nobel de Literatura, 1990. Va estudiar la carrera de dret i filosofia a la UNAM, no aconseguint concloure els seus estudis)
- Mario J. Molina (Premi Nobel de Química, 1995. Va estudiar la carrera d'enginyer químic a la UNAM)
Patrimoni de la Humanitat
El 2007, el seu Campus Central fou declarat patrimoni de la Unesco. Al mur sud de l'edifici de la Rectoria es troba el mural de 1956 de l'artista David Alfaro Siqueiros «El poble a la Universitat, la Universitat al poble. Per una cultura nacional neohumanista de profunditat universal», una esculptopintura de relleu en estructures de ferro revestides de ciment cobertes amb mosaics de vidre, de 304,15 m².[26]
Remove ads
Referències
Bibliografia addicional
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads