Ujanko

Ujanko és un personatge de la mitologia basca que apareix la nit de cap d'any i té tants ulls i pupil·les com dies hi ha a l'any.^[1][2] Tant a la mitologia catalana com a l'aragonesa hi ha un personatge equiparable, l'home dels nassos (home dos 365 nasos en aragonès), que també apareix la nit de cap d'any i té tants nassos com dies li resten a l'any.^[3][4]

Ujanko

Tipus	criatura mitològica ciclop
Origen	Jaitz
Context
Mitologia	mitologia basca
Dades
Gènere	masculí
Altres
Ulls	7 refresca

Creences

L'Ujanko té tants ulls, que cada dia en perd un i esdevé un ciclop, com Tartalo, el dia de cap d'any

El gran nombre d'ulls que té l'Ujanko li atorga un paper d'espia per a la dama del sol, Eguzki amandre i la capacitat de vetllar pels nens, tal com fan l'Olentzero, el Pare Noel o Déu. Amb tants ulls, Ujanko pot saber si els nens han estat bons o entremaliats, perquè ho veu tot, i els recompensarà o castigarà en funció del seu comportament.^[3]

José Miguel de Barandiarán esmenta aquest personatge en les seves obres. Se'l relaciona d'alguna manera amb els jentilak, tot i que sembla que només se n'ha sentit a parlar pels voltants del poble de Jaitz, a la comarca d'Estella Oriental, si més no amb aquest nom i característiques.^[5][3] Cal dir que dins la mitologia de Cantàbria hi ha un personatge de nom similar, l'Ojáncanu, que comparteix algunes característiques amb l'Ujanko: es tracta d'un ciclop gegantí i té també diversos òrgans en nombre superior al normal, en aquest cas, deu dits a mans i peus i dues fileres de dents.^[6][7] Fora d'això, però, no sembla haver-hi més relació.

Etimologia

Pel que fa a l'origen del nom, tot i que a simple vista pugui semblar relacionat amb amb 'ull' en castellà («ojo»), en opinió de l'erudit Olivier de Marliave això és casual, ja que aquest personatge seria «una divinitat antiquíssima» comparable a algunes de les més velles divinitats orientals, com ara Bes i Indra (que es descriuen amb el cos ple d'ulls). A més, el fet que hagi estat documentat en terres bascòfones pressuposaria un mot preromà, el qual De Marliave identifica amb el mateix nom de Déu en basc: Jainko, Jeinko, Jinko, Jenko o Janko.^[8][9]