Jentil

Dins la mitologia basca, un jentil ('gentil' en basc^[1]) és un membre del grup dels jentilak,^{[n 1]} una mena de troglodites que semblen representar els antics bascos pagans, anteriors a la cristianització de la zona. Viuen a les muntanyes i als boscos^[2] i, com els gegants de la mitologia grega, tenen una força sobrehumana i el mal costum de llançar grans roques als seus enemics.^[3] Diversos temes mitològics s'han centrat al voltant d'aquesta figura.^[4]

Jentil

Tipus	criatura mitològica
Context
Mitologia	mitologia basca
Altres
Domini	subsòl
Equivalent	Mairu i Moro (mitologia dels Pirineus)

Context històric

Vegeu també: Mitologia basca § La cristianització dels bascos

Els bascos i, en general, els habitants de bona part dels dos vessants dels Pirineus, consideren els gentils els seus avantpassats més llunyans. Al País Basc, però també a Bigorra i al Coserans, hi ha una dotzena de llegendes amb el títol del tipus «La fi dels gentils» que narren les circumstàncies de la desaparició d'una "raça" que va precedir els humans moderns, durant l'edat d'or dels Pirineus.^[5] La presència de llegendes similars al llarg dels Pirineus centrals és un dels testimonis de l'antiga expansió de la cultura basca.

Malgrat l'ocupació romana, el procés de romanització a Bascònia i Aquitània va ser desigual i, en moltes àrees, superficial o inexistent. La primitiva religió basca va perviure al territori durant segles, mentre que la penetració del cristianisme al llarg de l'alta edat mitjana va avançar a poc a poc.^[6] Segons la majoria d'estudiosos, el procés devia culminar cap a finals del segle x.^[6][7]

Durant tota aquesta època de canvis, la nova religió va conviure amb nombroses restes de paganisme i amb bosses de practicants de les antigues creences esparses al llarg del territori.^[6][8] N'hi ha constància de la pervivència prop de la serra d'Aralar encara al segle xiii.^[9] Són aquests nuclis de pagans resistents els que la resta de la població hauria començat a anomenar "gentils" (jentilak) com a sinònim de no cristians, ja que, com passava arreu d'Europa, l'apel·latiu clàssic de "pagans" va caure en desús en ser considerat menys elegant.^[10]

Creences

Es creia que els jentilak vivien en comunitats separades al costat dels bascos. Eren peluts i tan alts que podien caminar pel mar i llançar roques d'una muntanya a una altra. Aquest llançament de pedres ha donat lloc a diverses històries i explicacions sobre antigues construccions de pedra i grans roques aïllades, unes creences comuns a tota la serralada dels Pirineus (cf. Rotllà i Moros en la mitologia pirinenca). Fins i tot el joc de pilota basca s'atribueix a aquests llançadors de pedres. La tradició perdura en els esports rurals bascos de força, com ara l'aixecament de pedres i el llançament de palanca. S'ha atribuït popularment als gentils la derrota de Rotllà a la batalla de Roncesvalls, en què els vascons van derrotar l'exèrcit franc llançant-los roques des del cim del congost.

El menhir de Saltarri (a Alotza, Aralar), llançat segons la llegenda per un Jentil des del Murumendi

En la tradició basca, els jentilak són els constructors dels megàlits, dòlmens i cròmlecs. Aquests monuments s'anomenen popularment Jentilbaratz 'hort dels gentils' (nom alternatiu: harrespil),^[11] Jentilarri 'tomba dels gentils' i noms semblants.^[12][13] També es diu que van inventar la metal·lúrgia i la serra, que van ser els primers a conrear blat i que van ensenyar als humans la tècnica de l'agricultura. Tanmateix, no estaven disposats a traslladar-se a les valls des de les muntanyes, amb una certa reticència a progressar.

Llegendes

Els jentilak són objecte d'un nombre relativament limitat de llegendes, i no va ser fins al segle xx que els investigadors van descobrir que, curiosament, quasi totes en narren la desaparició.^[5] Una de ben coneguda explica que, un dia, els gentils van albirar una llum estranya al cel. No sabien què podria significar i van anar a cercar el més vell i savi d'entre ells. Quan els seus ulls cansats van aconseguir albirar el fenomen, els va dir, aproximadament: «Aqueixa llum anuncia l'arribada de Kixmi [el nom donat a Jesucrist pels gentils]; és la fi de la nostra gent».^[14] I dit això, tots els gentils van córrer a algun lloc on amagar-se sota terra. Es diu que es van precipitar sota un dolmen a la vall d'Arraztaran, prop del Martxabaleta, a la serra d'Aralar, que des d'aleshores s'anomena Jentilarri. Altres històries diuen que els gentils es van llançar al buit des de dalt d'una muntanya.

Segons una versió de la llegenda de la fi dels gentils, un d'ells es va salvar en convertir-se al cristianisme: l'Olentzero, qui, des d'aleshores, reparteix regals als nens per Nadal, com fan els Reis d'Orient en altres contrades.

A banda de l'Olentzero i de Kixmi, hi ha altres personatges mitològics bascos relacionats amb els gentils: els Mairuak (l'equivalent basc de la figura mitològica pirinenca dels moros), el Basajaun i la Basandere, Martin Txiki, Ujanko o Tartalo. També es pot incloure dins aquest grup el personatge mític d'Errolan, nom basc de l'heroi pirinenc Rotllà, que ha quedat dins l'imaginari basc com a una mena de gegant que llançava pedres enormes d'una muntanya a una altra, o d'una vall a una altra. El seu nom, Errolan, és l'origen de l'actual mot basc per a 'gegant': Erraldoi.^[15]

Toponímia

El Jentilzubi del barranc de Kobalde

Hi ha moltes estructures i llocs al País Basc amb l'arrel "jentil" al nom, generalment relacionats amb llocs antics o de cultes pagans, suposadament construïts pels gentils. Els dòlmens són jentilarri ('tomba dels gentils') o jentiletxe ('casa dels gentils'), els harrespil són jentilbaratz ('hort dels gentils'), etc. Entre d'altres, els següents indrets reben un nom popular relacionat amb aquests personatges mitològics:

• Jentillatxa ('la penya dels gentils') i en plural Jentillatxak, una sèrie de penyes que sobresurten del relleu en una petita fondalada del terreny, al vessant nord del Sollube.
• Jentileio ('finestra dels gentils'), una roca amb una obertura natural a Urdiain, una regió rica en llegendes i mites relacionats amb els gentils.
• Jentiletxe ('casa dels gentils'), nom de dòlmens de diversos llocs a Navarra, Guipúscoa i Biscaia.^[16] Alguns dels més coneguts són els de la muntanya d'Ataun-Burunda i d'Alzania.
• Jentiletxeeta ('lloc abundant en cases de gentils'), un indret de l'Arrigorrieta, a Mutriku, que és l'escenari d'una llegenda que es repeteix amb variacions a tot el País Basc.^[16]
• Jentilkoba ('cova dels gentils'), una cova de Mañaria que se suposa un refugi dels gentils.^[16]
• Jentilzubi ('pont dels gentils'), un arc natural al barranc de Kobalde, prop de la cova de Baltzola (Dima), associat amb els gentils.^[16]
• Jentilzulo ('forat dels gentils'), una cova a Leitza que se suposa refugi dels gentils. Hi ha també una cova homònima a Orozko que se suposa un habitacle de laminak.^[16]

Jentilarri

El Jentilarri de la serra d'Aralar

Amb aquest nom, que vol dir 'tomba dels gentils', són designats alguns penyals que, segons certes llegendes, ocupen els llocs actuals per haver estat llançats des de lluny pels gentils. Entre altres, hi ha els del barranc d'Urdiola (Arrankudiaga), llançats a aquell lloc pels gentils que jugaven a bitlles entre la muntanya del mateix nom i el castell d'Arakaldo; el de Markola (Karrantza) que, en ser llançat per un gentil, va aixafar un home i la seva junta de bous; l'anomenat Aitzbiribil (a Mutriku), llançat pels gentils des de Santa kurutz, dalt d'Ondarroa; el d'Amil (a Mutriku), llançat pels gentils des de la muntanya Arno; el d'Osunako-erreka (a Soraluze), llançat per un gentil des del cim de l'Atxolin, etc.

També s'anomena Jentilarri el famós dolmen d'Aralar on es diu que es van amagar sota terra els gentils en veure el llum que anunciava l'adveniment de Kixmi. Hi ha també els Jentilarriak, en plural, uns penyals que hi ha al costat de l'ermita de San Martin (Mañaria) i d'una cova oberta, segons se suposa, pels gentils i considerada el seu habitatge.

Jentilbaratz

Es coneix com a Jentilbaratz ('hort dels gentils') o Mairubaratz ('hort dels moros') un pic del congost d'Arrateta (Ataun) al cim del qual hi ha les restes d'una fortalesa medieval, on la llegenda diu que estan enterrats els gentils que en la seva darrera etapa havien viscut en aquell lloc.^[17] S'anomenen també així uns cròmlecs d'Arano.^[4]

S'explica que els gentils del Jentilbaratz d'Ataun mantenien relacions amistoses amb els habitants de la casa Agerre, situada a l'altra banda del congost. Segons una llegenda, l'amo d'Agerre va emmalaltir i els gentils van portar a la casa un cobrellit d'or per a ser posat al llit del malalt quan li fos administrat el Viàtic. Els familiars del malalt, però, van clavar el cobrellit al llit per tal d'impedir que els gentils se l'emportessin després de la cerimònia i, a més, van fer cantar el gall del corral per mitjà d'uns llums, sabent que amb això els gentils es retirarien ràpidament, sense temps per a llevar el cobrellit. En efecte, en sentir el cant del gall, els gentils van intentar endur-se el seu cobrellit, però no van poder i van desistir per la gran pressa que tenien, pensant-se que es feia de dia. Enrabiats, mentre fugien van dir: «No faltarà manc o tolit aquí, mentre Agerre sigui Agerre».^[18]

Jentileio

El Jentileio, al massís d'Ataun-Burunda

El Jentileio o Jentilen leiho ('finestra dels gentils') és un buit obert a la part alta de la muntanya Laiene d'Urdiain, al massís d'Ataun-Burunda. Aquest forat fa gairebé dos metres d'alçada i metre i mig d'amplada. És l'esvoranc d'un túnel artificial de gairebé cinc metres de llarg que, travessant de sud a nord la muntanya, desemboca en un recinte anomenat Jentillen-sukalde ('la cuina dels gentils')

Segons algunes antigues llegendes, els romeus d'Ataun que es dirigien a l'ermita de San Pedro travessaven el riu Agauntza pel pont de Mandabita, lloc de cita de les bruixes. Pujaven després per una antiga calçada fins al coll de Bernoa, a la serra d'Ataun-Burunda. En aquella zona hi ha un dolmen al costat d'un antic dantzaleku ('sala de ball') on es ballava el zortziko d'Altsasu el dia de Sant Pere. D'allà baixaven, pel vessant meridional de la muntanya, passant pel costat d'un altre dolmen situat al terme de Txikilantegi. Travessaven després el portell d'Atilun, entre les muntanyes Sarabe i Urrizti, deixant a l'esquerra l'ermita d'Aitziber i, seguint cap avall, arribaven a un altre portell entre les penyes Jeztene i Laiene, a prop de l'ermita de San Pedro. Mirant del costat sud a la muntanya Laiene, veien al seu cim el buit anomenat Jentileio i hi creien veure una bella gentil, asseguda i pentinant-se.

Notes

1. Jentil és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Els més bàsics són -a (cas absolutiu) i -ak (article plural), així doncs: Jentila 'el gentil' i Jentilak –o Jentillak segons la zona– 'els gentils'.