Un homme et une femme

Un homme et une femme és una pel·lícula francesa dirigida per Claude Lelouch^[1] i estrenada el 1966. Protagonitzada per Anouk Aimée^[2][3] i Jean-Louis Trintignant.^[1]

Un homme et une femme

Fitxa
Direcció	Claude Lelouch
Protagonistes	Anouk Aimée Jean-Louis Trintignant Pierre Barouh Antoine Sire Gérard Larrousse Gérard Sire Henri Chemin Paul Le Person Simone Paris Souad Amidou Valérie Lagrange Yane Barry
Producció	Claude Lelouch
Guió	Claude Lelouch i Pierre Uytterhoeven
Música	Francis Lai
Fotografia	Claude Lelouch
Productora	Les Films 13
Distribuïdor	United Artists i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	1966
Durada	102 min
Idioma original	francès
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, cinema romàntic i melodrama
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1967) Oscar a la millor direcció (1967) Oscar al millor guió original (1967) Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1967) candidata internacional als Premis Oscar (1967)
Premis	Llavor de Plata a la millor pel·lícula estrangera (1966) Oscar al millor guió original (1967) Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1967) Palma d'Or (1966)
Un homme et une femme : Vingt ans déjà →

Argument

Explica la història d'una vídua jove, Anne (Anouk Aimée), l'últim marit de la qual (Pierre Barouh) era un especialista i va morir en un accident, i d'un vidu, Jean-Louis (Jean-Louis Trintignant), xòfer, l'esposa del qual es va suïcidar. Es coneixen a l'escola dels seus fills a Deauville. Comparteixen un viatge de tornada a Paris una nit després que Anne perdés l'últim tren, i la seva atracció mútua és immediata. La història segueix el floriment de la seva relació mentre s'enamoren malgrat les sensacions de culpabilitat d'Anne i de la pèrdua del seu marit difunt. Després d'una nit junts a Deauville, Anne es troba incapaç ser infidel a la memòria del seu marit, i decideix deixar Jean-Louis. Mentre que ella està viatjant de nou a París amb tren, Jean-Louis corre per veure-la a l'estació, i quan ella agafa el tren se sorprèn en veure'l allà. Content en veure el seu amant, s'abracen al final de la pel·lícula.

Repartiment

• Anouk Aimée: Anne Gauthier
• Jean-Louis Trintignant: Jean-Louis Duroc
• Pierre Barouh: Pierre Gauthier
• Valérie Lagrange: Valérie Duroc
• Simone Paris: La directrora de la pensió
• Antoine Sire: Antoine Duroc
• Souad Amidou: Françoise Gauthier
• Henri Chemin: L'altre pilot
• Yane Barry: L'amant de Jean-Louis
• Paul Le Person: Treballador d'una gasolinera
• Gérard Sire: Locutor de ràdio

Premis i nominacions

Premis

• Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes 1966^[4]
• Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa 1967^[4]
• Oscar al millor guió original^[4]
• Fotogramas de Plata pel millor intèrpret estranger 1967 per Anouk Aimée^[2]
• Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera
• Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Anouk Aimée

Nominacions

• Globus d'Or al millor director per Claude Lelouch
• Globus d'Or a la millor banda sonora original per Francis Lai
• Globus d'Or a la millor cançó original a Francis Lai (música) i Pierre Barouh (lletra) per la cançó "A Man and a Woman".

Al voltant de la pel·lícula

• El 1965, Claude Lelouch va realitzar Les Grands Moments que va ser un fracàs. « Quan això va malament, diu, vaig a Deauville. Era el 13 de setembre… caminava doncs sobre la platja i molt lluny - feia molt mal temps aquell dia - he vist una dona que caminava també. De molt lluny, semblava molt molt bonica. I hi havia una petita noia que jugava al costat d'ella. Intentava acostar-me a aquesta senyora... i tot acostant-me intentava trobar una explicació... Les idees venien així, i, tot caminant, vaig escriure la història d'Un homme et une femme... »
• Claude Lelouch va realitzar una continuació el 1986: Un homme et une femme: Vingt ans déjà i el 2019 amb Els anys més bells d'una vida, amb els mateixos protagonistes, interpretats també per Jean-Louis Trintignant i Anouk Aimée,^[5] que suposar els últims papers cinematogràfics de tots dos, que es va projectar fora de competició al festival de Canes.^[2]