Willem Elsschot
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Alfons De Ridder va ser un empresari, director d'agència de propaganda belga i un conegut escriptor amb el pseudònim Willem Elsschot. Va néixer el 7 de maig de 1882 a Anvers i va morir el 31 de maig de 1960.[2]
Remove ads
Biografia
Durant més de quaranta anys va dirigir, amb gran èxit, una agència publicitària. La seva obra literària és eminentment satírica i humorística, i encara avui es manté viva gràcies a l'estil concís, a la ironia i a la seva capacitat d'observació de la vida moral dels homes.[3] Com el descriu ja el 1933 l'escriptor i assagista Menno ter Braak, Elsschot és un dels rars autors neerlandesos dignes d'ésser traduïts, però va ser ignorat pels funcionaris que havien de decidir sobre els projectes de traducció.[4]
Va casar-se amb Fine Scheurwegen amb qui va tenir sis fills. La fidelitat no era la seva prioritat. Entre 1946 i 1951 va tenir una relació amb la poetessa Liane Bruylants que va testimoniar que no era l'única amistançada.[5]
Les obres d'Elsschot van sorprendre per la seva universalitat i modernitat al període entre les dues guerres mundials. Contrasta amb la majoria de la literatura flamenca d'aquesta època, sovint caracteritzada per un regionalisme rural i folklòric, molt impregnada per la moral catòlica i d'autors com Ernest Claes, Stijn Streuvels, Felix Timmermans que volen emancipar lingüísticament els flamencs, tot i protegir-los contra els vicis dels temps moderns. Elsschot, ans al contrari des de la seva primera novel·la Villa des Roses (1913) tracta temes quasi prohibits com l'avortament clandestí. A la novel·la De Verlossing («La redempció», 1921) tracta la història de Pol van Domburg, un botiguer liberal i sense escrúpols que s'instal·la en un petit poble de pagès al qual s'emancipa del baró local i del rector. Quan deixa d'anar a missa, el rector organitza un boicot de la botiga.[6] Tot acaba en una tragèdia. Cap dels protagonistes és una persona bona o exemplar i, al final, el bé no venç pas el mal, com solia succeir a la majoria d'obres flamenques contemporànies a Elsschot.
L'emancipació lenta del neerlandès a Flandes, després d'anys de menyspreu per l'estat belga monolingüe als seus inicis, tenia com a efecte secundari que fora de les editorials lligades amb els partits polítics o l'església catòlica, no havia cap editorial neerlandès laïc. Elsschot, com tant d'altres, va trobar un port a l'editorial Van Kampen als Països Baixos. Durant la segona guerra mundial, quan la importació era tot un repte, la jove editorial brussel·lesa independent, fundada per Angèle Manteau (1911 – 2008) va publicar unes obres d'Elsschot.[7] Era difícil sobreviure econòmicament en un paisatge literari dominat per la censura catòlica.[8][9]
Una de les seves frases més citades és probablement el vers del poema Het Huwelijk («El matrimoni»), al qual un home, cansat de l'enllaç matrimonial somnia d'assassinar la seva dona i cremar la casa que sospira:
| « | Tussen droom en daad staan wetten in de weg en praktische bezwaren, en ook weemoedigheid, die niemand kan verklaren. Entre el somni i l'acte obsten lleis i dificultats pràctiques, i així mateix melangia que ningú pot explicar.[10] |
» |
Va morir el 30 de maig de 1960 a Anvers. La seva esposa va morir un dia després.
Remove ads
Premis i reconeixements
El 1960 va rebre pòstumament el Premi quinquennal de la literatura flamenca
Llegat
La seva obra queda viva i continua sent reimpresa. Entre 2004 i 2011, tres noves biografies van publicar-se, entre els quals una per la seva filla petita Ida de Ridder. L'Institut Willem Elsschot (Willem Elsschotgenootschap (WEG) es dedica a «l'estudi de la persona d'Alfons De Ridder i de l'obra de l'escriptor Willem Elsschot, l'edició del seu arxiu literari i empresarial i la propaganda de l'obra.»[11]
El seu arxiu literari i el seu arxiu d'empresari van ambdós dipositar-se al museu Casa de les Lletres, a Anvers.
Obres
- en català
- Formatge, (2003) traduït per Saskia Caballé del neerlandès Kaas (1933)[12] La història fictícia de Frans Laarmans, un representant de comerç, a qui el formatge no li agrada gens, però somnia d'esdevenir un gran empresari. Que «Laarmans no està a l'altura del seu somni es fa evident de seguida, però no podem imaginar el seu malson amb deu mil maleïts formatges: empresa de formatges, dia formatger, vaixell formatger, història del formatge, bou formatger, testament del formatge... Frans Laarmans forma part, per mèrits propis, d'una raça amb escassíssims individus: Buster Keaton, Charles Chaplin, Mr Bean…»[13] Escrit el 1933, la novel·la satírica no va perdre de la seva actualitat: ironitza en un estil punyent els excessos del màrqueting i del comerç.
- en neerlandès
- Villa des Roses 1913
- Een ontgoocheling (Una decepció) 1921
- De verlossing 1921, (La redempció)
- Lijmen 1924
- Kaas 1933
- Tsjip - De leeuwentemmer 1940 (Txip, el domador de lleons', autobiografia)
- Verzen van vroeger 1934 (Versos d'antany)
- Pensioen 1937 ('El retir')
- Het Been (1938)
- Het Tankschip ±1942
- Het Dwaallicht 1946
- Verzen (Poemes)
- Nagelaten Werk (Obra pòstuma)
Remove ads
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads