Xella

Xella (en castellà i oficialment, Chella) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.

Xella

Chella (es)
Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
39° 02′ 40″ N, 0° 39′ 38″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Canal de Navarrés
Capital	Xella
Població humana
Població	2.452 (2025) (56,37 hab./km²)
Gentilici	Xellí, xellina
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	43,5 km²
Altitud	219 m
Limita amb	Anna Navarrés Sellent Énguera Bolbait Cotes Sumacàrcer
Partit judicial	Xàtiva
Dades històriques
Patrocini	Blai de Sebaste
Festa patronal	Del 2 al 4 de febrer
Organització política
• Alcalde	Pablo Seguí Granero
Identificadors descriptius
Codi postal	46821
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	46107
Codi ARGOS de municipis	46107
Lloc web	chella.es

Geografia

L'orografia del terme és muntanyosa, integrada en el massís del Caroig i ric en coves i jaciments. Hidrogràficament es troba solcat pel riu Sellent i els barrancs del Lobo, del Turco, Malet, Rafes, Obrer, Sarsalet i algú més. Les altures més importants són Soterraría (324 m), Monto (417 m) i Gallinero (657 m). També hi ha força fonts: la dels tres xorros, la de las Clochicas, del Romeral del Cano, de la Mina, de los Chopos, etc. Altres paratges visitables a través de la xàrcia de senders senyalitzats, són l'Abrullador, Salsalet, el Salto, el santuari de la Verge de la Paloma i el Mirador.

El seu terme municipal limita amb els d'Anna, Bolbait, Enguera i Navarrés (a la mateixa comarca) i amb Cotes, Sellent i Sumacàrcer (a la Ribera Alta).

Història

Al seu terme s'han trobat diversos jaciments arqueològics. Al barranc del Lobo hi ha les coves Alta de las Conchas, la de la Peña Gorda, la de la Bellota, i la de Vicente Vaello que van des del Mesolític fins a l'Edat dels Metalls; de l'Eneolític tenim les coves de los Baños; dels ibers restes de ceràmiques als Secanos Altos i en alguna altra localització, i a la Peña del Turco es troben setze covetes de datació indeterminada. També d'època romana s'han trobat diverses restes i, fins i tot, una fàbrica de monedes falses. Dels musulmans coves destinades a ritus funeraris a la Peña del Turco. Durant l'època medieval fou un xicotet senyoriu laic de musulmans que Jaume I (1208-1276) donà a Pere d'Obit. El 1300 hi era senyor Jaume d'Oblites. En 1341 fou cedida pel rei a Tomeu d'Ulmis i el 1356 passà al comte de Dénia i als ducs reials de Gandia. A finals del segle xv era son senyor Gaspar Fabra, i passà després a la família Borja, quedant des d'aleshores inclòs en els estats del ducat de Gandia. Expulsats els moriscos el 1609 (90 famílies segons el Cens de Caracena), el duc de Gandia, en Carles de Borja donà carta pobla el 1611. El 1750 n'era senyor en Josep de Bellvís, marqués de Bèlgida.^[1]

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2014
2.590	2.531	2.549	2.539	2.525	2.527	2.566	2.618	2.701	2.776	2.683

Economia

Zona tradicionalment agrícola, al regadiu es conreen alls, blat, dacsa, cacaus, cebes i tabac; i al secà oliva, raïm, garrofa i ametla. L'activitat artesanal continua prou arrelada i així podem trobar manufactures de caliquenyos o randa de boixets. També es treballa la pedra per a fabricar llambordes, xemeneies, etc.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament té 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xella
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		José Enrique Talón Seguí	1.069	64,95%	8 (+2)
	Partit Popular		Victoria Ortolà Granero	480	29,16%	3 (-1)
	Altres candidatures[a][b]			91	5,53%	0 ( -1)
	Vots en blanc			6	0,36%
Total vots vàlids i regidors				1.646	100 %	11
	Vots nuls			17	1,02%
Participació (vots vàlids més nuls)				1.663	84,76%**
Abstenció				299*	15,24%**
Total cens electoral				1.962*	100 %**
Alcalde: José Enrique Talón Seguí (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[2] JEZ Xàtiva,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Xella és José Enrique Talón Seguí del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Juan Martínez Granero	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Juan Martínez Granero	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	José Agustín Talón Ballester	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Andrés Fernández Orts	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Vicente Coloma Granero	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Vicente Coloma Granero	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Pablo Seguí Granero	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Pablo Seguí Granero	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Pablo Seguí Granero	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	José Enrique Talón Seguí	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	José Enrique Talón Seguí	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments

• Església de la Verge de Gràcia. Del segle xviii. La cúpula és estudiada per la sospita que Gaudí (1852-1926) va participar en el disseny.^{[cal citació]}
• Ermita de Sant Nicolau.
• Convent de les Monges.
• Els Castillets. Restes d'origen àrab.

Festes i celebracions

• Festes Patronals: se celebren en honor de Sant Blai i el Crist del Refugi, del 2 al 4 de febrer. S'hi duen a terme cercaviles, concerts, processons, festes nocturnes, vaques, etc.
• Moros i Cristians. Desfilada de les diferents comparses de Moros i Cristians, la primera setmana d'agost.

Personatges destacats

• Carlos Fabra Marín (1904-1970), militar republicà.
• Rafael Granero Bellver (1945), futbolista.

Notes

1. També participaren a les eleccions de 2019: Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (91 vots, 5,53%).
2. EUPV perdé el regidor obtingut el 2015.