Yagiïta

La yagiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'osumilita. Rep el seu nom de Kenzo Yagi (1949), professor de geologia, de la Universitat de Hokkaido (Japó).

Yagiïta
Fórmula química	(Na,K)₃Mg₄(Al,Mg)₆(Si,Al)24O60
Epònim	Kenzō Yagi (en)
Localitat tipus	meteorit Colomera, Granada, Andalusia, Espanya
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.10
Dana	63.2.1a.10
Heys	16.8.5
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 10,09Å; c = 14,29Å;
Grup espacial	grup espacial P6/mcc
Color	incolor
Duresa (Mohs)	5 a 6
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,536 nε = 1,544
Birefringència	δ = 0,008
Impureses comunes	Ti, Cr, Fe, Mn, Ca
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1968-020
Any d'aprovació	1968
Símbol	Yag
Referències	[1]

Característiques

La yagiïta és un ciclosilicat de fórmula química (Na,K)₃Mg₄(Al,Mg)₆(Si,Al)₂₄O₆₀, que va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1968. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la yagiïta pertany a «09.CM - Ciclosilicats, amb dobles enllaços de 6 [Si6O18]12^- (sechser-Doppelringe)» juntament amb els següents minerals: armenita, brannockita, chayesita, darapiosita, eifelita, merrihueïta, milarita, osumilita-(Mg), osumilita, poudretteïta, roedderita, sogdianita, sugilita, berezanskita, dusmatovita, shibkovita, almarudita, trattnerita, oftedalita i faizievita.

Formació i jaciments

Només se n'ha trobat al lloc on va ser descoberta, en un meteorit de 134 kg. trobat l'any 1912 a Colomera, a la Granada (Andalusia, Espanya).^[2] Es trobava en inclusions de silicat d'un meteorit de ferro, cristal·litzat en un ambient ric en magnesi.^[3] Va ser trobada associada a diòpsid, whitlockita, tridimita, plagioclasa i ferro-níquel.^[4]