Aprilis

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈpriː.lɪs/
Etimologia: Probablement relacionat amb el verb aperiō ‎(«obrir») indicant l’inici de la primavera. Segons la llegenda, Ròmul va anomenar el primer mes de l’any Mārtius, en honor al déu Mart, i va voler dedicar el segon a Afrodita usant el grec ἀφρός ‎(aphrós, «escuma») d’on va néixer la deessa o bé una variant etrusca.

Aprīlis m., f., Aprīle n.

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Més informació Cas, Singular ...

En llatí, els noms dels mesos s’usen com a adjectius. En llatí clàssic, l’adjectiu determina el substantiu que indica un dia del mes. En llatí medieval, l’adjectiu determina el numeral del dia del mes.
En l’antic calendari romà era el segon mes de l’any, fixat com el quart mes durant el segle V aC.

Mesos de l’any	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12
Mesos de l’any	Ianuarius	Februarius	Martius	Aprilis	Maius	Iunius	Iulius	Augustus	September	October	November	December

Cas	Masc./Fem.	Neutre	Masc./Fem.	Neutre
Cas	Singular		Plural
Nominatiu	Aprīlis	Aprīle	Aprīlēs	Aprīlia
Vocatiu	Aprīlis	Aprīle	Aprīlēs	Aprīlia
Acusatiu	Aprīlem	Aprīle	Aprīlēs	Aprīlia
Genitiu	Aprīlis		Aprīlium
Datiu	Aprīlī		Aprīlibus
Ablatiu	Aprīlī		Aprīlibus

Llatí