Cullera

Potser volíeu: cullera, CULLERA

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kuˈʎe.ɾə/, occidental /kuˈʎe.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: De l'àrab andalusí *qullaira, dissimilació de *qullaila, del clàssic *qulaila ‎(«cap de muntanya»), diminutiu de قُلَّة ‎(qulla, «cim»). Documentat el segle XIII com a Cullera o Cuylera amb iodització vacil·lant, descrit per Jaume I com a collet, per analogia amb el llatí collis ‎(«pujol»), referit a la fortificació del cap de Cullera.

Nom propi

Cullera

1. Municipi de la Ribera Baixa situat en la desembocadura del Xúquer.

Derivats

• cullerà (gentilici), cullerenc (obsolet), cullerot (malnom)

Miscel·lània

• Síl·labes: Cu·lle·ra (3)
• Anagrames: llucaré, llucera, llúcera

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, GEC