cullera

Potser volíeu: CULLERA, Cullera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈʎe.ɾə/ⓘ
	balear /kuˈʎe.ɾə/, /kuˈje.ɾə/
Occidental:	/kuˈʎe.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Homòfon: collera
• Etimologia: Del llatí cochlearia, plural de cochlear, de cochlea ‎(«petixna»), segle XI.

Nom

cullera f. ‎(plural culleres)

1. Cobert format per una part còncava arrodonida i un mànec que serveix per apropar líquids a la boca.

Sinònims

• llossa

Derivats

• cullerada

Descendents

• Sard: cullera

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Löffle ^(de) f.
• Anglès: spoon ^(en)
• Basc: koilara ^(eu)
• Castellà: cuchara ^(es) f.
• Eslovac: lyžica ^(sk) f.
• Esperanto: kulero ^(eo)
• Francès: cuillère ^(fr) f.
• Friülà: sedon ^(fur) f.
• Gallec: culler ^(gl) f.
• Grec: κουτάλι ^(el) n. ‎(kutali)
• Grec antic: μύστρον ^(grc) n. ‎(mýstron)
• Hebreu: כַּף ^(he)
• Italià: cucchiaio ^(it)
• Japonès: 匙 ^(ja)
• Llatí: cochleārium ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: CULLERA ^(csc)
• Occità: culhièr ^(oc) m.
• Portuguès: colher ^(pt) f.
• Retoromànic: tschadun ^(rm) m.
• Romanès: lingură ^(ro) f.
• Sard: collera ^(sc) f., cochiale ^(sc) m.
• Serbocroat: кашика ^(sh), kašika ^(sh)
• Suec: sked ^(sv) c.
• Turc: kaşık ^(tr)

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·lle·ra (3)
• Anagrames: llucaré, llucera, llúcera

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: cullera

Sard

• Etimologia: Del català cullera.

Nom

cullera f.

1. (campidanès) cullera

Sinònims

• collera
• cociale, cociara, cociare, cociari

Vegeu també

• L’aportació lèxica del català, Gemma Cots Tallada, 2013.