Daviu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəˈβiw/, balear /dəˈviw/
Occidental:	nord-occidental /daˈβiw/
	valencià /daˈviw/, /daˈβiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del català antic Daviu, del llatí Dāvīde(m) per vocalització, acusatiu de Dāvīd.

Nom propi

Daviu

1. Cognom

Miscel·lània

• Síl·labes: Da·viu (2)
• Anagrames: dívau, vídua, viuda

Vegeu també

• Cerca Daviu a Wikidata
• Obres de referència: DCVB
• Cognoms de la població, Idescat

Català antic

• Etimologia: Del llatí Dāvīde(m) per vocalització, acusatiu de Dāvīd.

Nom propi

Daviu

1. Prenom masculí, equivalent al català David.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA