Marta

Potser volíeu: marta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmar.tə/, occidental /ˈmaɾ.ta/^ⓘ
• Rimes: -aɾta
• Etimologia: Del llatí Martha, del grec antic Μάρθα ‎(Mártha), de l’arameu מַרְתָּא ‎(martā, «la mestressa»).

Nom propi

Marta f.

1. (bíblic) Germana de Llàtzer i de Maria.
2. Prenom femení

Traduccions

Prenom femení

• Alemany: Martha ^(de)
• Anglès: Martha ^(en)
• Basc: Marte ^(eu)
• Castellà: Marta ^(es)
• Francès: Marthe ^(fr)
• Gallec: Marta ^(gl)

Miscel·lània

• Síl·labes: Mar·ta (2)
• Anagrames: armat, matar, ramat, taram, trama, tramà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia