trama

trama f. ‎(plural trames)

Conjunt de fils que són la base d'un teixit i que van entrellaçats en sentit contrari a l'ordit.
«Amb l'ajuda de la filosa, una dona enrotllava la llana entre l'índex i el polze transformant-la unes vegades en el fil de l'ordit, la part vertical i més tova del teixit, i d'altres en el fil més espès i dur de la trama.» (Alessandro D'Avenia, Coses que ningú no sap, 2013)
Part d'una història en què es planteja alguna dificultat que ha de resoldre el protagonista.
«Un cop establerta la trama de la pel·lícula, els guionistes són els encarregats d'idear els diàlegs i situacions, que fan possible l'existència del fil conductor de la pel·lícula.» (Arnau Company Mates, Jordi Pons Bosch, Sebastià Serra Busquets, La comunicació audiovisual en la història, 2003)
Maquinació secreta.
«Havien triat aquesta posada per esmorzar i passar desapercebuts al mateix temps que ordien una trama conspiradora.» (Juan José Garrigós Sastre, El tren dels anglesos)

Conjunt de fils

Part d’una història

trama

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tramar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tramar.

Català