abdico

Potser volíeu: abdicò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əbˈdi.ku/, occidental /abˈdi.ko/
• Rimes: -iko

Verb

abdico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abdicar.

   [Jo] abdico, abdique, abdic o abdiqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abdicar.

   [Que jo] abdico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] abdiqui o abdique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abdicar.

   [Que ell/ella/vostè] abdico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] abdiqui o abdique.

Miscel·lània

• Síl·labes: ab·di·co (3)
• Heterograma de 6 lletres (abcdio)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aβˈði.ko\

Americà: alt \abˈði.k(o)\, baix \aβˈði.ko\

• Rimes: -iko

Verb

abdico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abdicar

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈab.di.ko/

Verb

abdico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de abdicare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈab.dɪ.koː/
• Etimologia:

Verb-1:De ab- ‎(«distanciament») +‎ dīcō ‎(«dir»).

Verb-2:De ab- ‎(«distanciament») +‎ dicō ‎(«dedicar»).

Verb-1

abdīcō ‎(1a present^?), abdīcis ‎(2a present), abdīcere ‎(infinitiu), abdīxī ‎(perfet), abdictum ‎(supí)

1. refusar, negar-se

   Cum Attus Navius in quattuor partes vineam divisisset, tresque partes aves abdixissent.

   Attus Navius va dividir la vinya en quatre parts i els ocells es van negar a descansar en tres d'elles.

Sinònims

• dētrahō

Verb-2

abdicō ‎(1a present^?), abdicās ‎(2a present), abdicāre ‎(infinitiu), abdicāvī ‎(perfet), abdicātum ‎(supí)

1. abdicar, renunciar

   abdicare se magistratu

   abdicar d'una magistratura

2. foragitar, rebutjar, renegar

   filium abdicare

   renegar d'un fill

Sinònims

• abnegō, abnuō, dēnegō, negō, recūsō, respuō

Antònims

• approbō, cōnfiteor, dō, permittō

Derivats

• abdicātiō
• abdicatīvus
• abdicātrīx