abdicar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /əb.diˈka/
Occidental: nord-occidental /ab.diˈka/
valencià /ab.diˈkaɾ/, /ab.diˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: abdicà
  • Etimologia: Del llatí abdĭcāre format pel prefix ab («separació de l'exterior d'un límit, privació»), més el terme dicare («consagrar, donar una destinació justa»).

Verb

abdicar trans.

  1. renunciar una autoritat sobirana al seu càrrec.
  2. renunciar de pròpia voluntat al domini, propietat o dret d'alguna cosa.

Conjugació

Derivats

  • abdicant
  • Relacionats: abdicació, abdicatiu, de la mateixa arrel llatina.

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: \aβ.ðiˈkaɾ\
Americà: alt \ab.ðiˈkaɾ\, baix \aβ.ðiˈkaɾ\

Verb

abdicar (present abdico, passat abdiqué, futur abdicaré)

  1. abdicar

Conjugació

Miscel·lània

  • Síl·labes: ab·di·car (3)
Remove ads

Occità

  • Pronúncia(i): /ab.diˈka/
  • Etimologia: Del llatí abdicāre.

Verb

abdicar

  1. abdicar

Portuguès

Verb

abdicar

  1. Abdicar

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads