abra

Basc

• Etimologia: Del castellà abra ‎(«ansa, cala»), del francès havre ‎(«port de mar»). A Biscaia els ports són al nord en anses.

Nom

abra inan.

1. ansa (badia petita)
2. vent del nord

Declinació

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu abra abra abrak Ergatiu abrak abrak abrek Datiu abrari abrari abrei Genitiu abraren abraren abren Comitatiu abrarekin abrarekin abrekin Benefactiu abrarentzat abrarentzat abrentzat Instrumental abraz abraz abrez Partitiu abrarik - - Prolatiu abratzat - - Causal abrarengatik abrarengatik abrengatik Locatius Inessiu abratan abran abretan Ablatiu abratatik abratik abretatik Al·latiu abratara abrara abretara Terminatiu abrataraino abraraino abretaraino Al·l. direcional abratarantz abrarantz abretarantz Gen. locatiu abratako abrako abretako

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈa.βɾa\

Americà: alt /ˈa.bɾa/, baix \ˈa.βɾa\

• Rimes: -abɾa

Nom

abra f. ‎(plural abras)

1. ansa (badia petita)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bra (2)