ansa

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Potser volíeu: ansà

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈan.sə/, occidental /ˈan.sa/
Rimes: -ansa
Etimologia: Del llatí ānsa.

Nom

ansa f. ‎(plural anses)

Cadascun dels elements situats a cada banda d'un cistell, d'una olla o d'una cassola, que es fan servir per agafar aquests objectes.
Badia petita.

Compostos i expressions

ansa del coll: clatell

Sinònims

(element per subjectar objectes) nansa (central)

Derivats

ansar

Traduccions

Element per subjectar objectes

Alemany: Griff ^(de) m.
Anglès: handle ^(en)
Àrab: مِقْبَض‎ ^(ar) m.
Armeni: կոթ ^(hy) ‎(kot)
Búlgar: дръжка ^(bg) f. ‎(drajka)
Castellà: asa ^(es)
Danès: håndtag ^(da) n.
Finès: kädensija ^(fi)
Francès: anse ^(fr), poignée ^(fr)
Gallec: asa ^(gl) f.
Georgià: სახელური ^(ka) ‎(sakhèluri)
Grec: χειρολαβή ^(el) f. ‎(khirolaví)
Hongarès: fogó ^(hu)
Irlandès: lámh ^(ga) f.
Italià: ansa ^(it)
Neerlandès: handvat ^(nl) n.
Noruec: håndtak ^(no) n.
Persa: دسته‎ ^(fa)
Polonès: rączka ^(pl) f., ucho ^(pl) n.
Portuguès: alça ^(pt) f.
Romanès: mâner ^(ro) n.
Rus: ру́чка ^(ru) f. ‎(rutxka)
Serbocroat: ručka ^(sh) f.
Txec: rukojeť ^(cs) f.
Uzbek: ruchka ^(uz)
Xinès: 把手 ^(zh) ‎(bǎshǒu)

Badia petita

Castellà: abra ^(es)
Francès: anse ^(fr), crique ^(fr)

Verb

ansa

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ansar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ansar.

Miscel·lània

Síl·labes: an·sa (2)
Anagrames: anàs, sana, sanà

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Remove ads

Italià

Verb

ansa

tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de ansare
segona persona singular (tu) de l'imperatiu de ansare

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈan.sa/
Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₂em- («agafar») .

Nom

ānsa f. ‎(genitiu ānsae)

ansa
maneta del timó d'un vaixell

Declinació

Més informació Cas, Singular ...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads

Remove ads