acudir
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /ə.kuˈði/ Occidental: nord-occidental /a.kuˈði/ valencià /a.kuˈðiɾ/, /a.kuˈði/
Verb
acudir intr., pron. (pronominal acudir-se)
- Arribar algú al lloc a on li convé o és cridat.
- (arcaisme, alguerès) Anar a donar ajuda a algú, atendre.
- (pronominal) Ocórrer, venir al pensament sobtadament.
- Recórrer a algú o valdre's d'ell.
Conjugació
Tercera conjugació incoativa i també pura
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Notes
- En sentit pronominal es conjuga habitualment amb formes pures. Com a part dels verbs psicològics, exigeix un pronom feble en datiu (acudir-se-li): No se m’acut, no se li acudia.
Sinònims
Compostos i expressions
- Acudir en haver-hi que pillar: frase feta.
Traduccions
Arribar al lloc
Anar a donar ajuda
Ocórrer
Miscel·lània
Vegeu també
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: acudir
Remove ads
Castellà
- Pronúncia(i):
- Peninsular: \a.kuˈðiɾ\
- Americà: alt /a.k(u)ˈdiɾ/, baix \a.kuˈðiɾ\
- Rimes: -iɾ
- Etimologia: Del llatí accurrere.
Verb
acudir intr. (present acudo, passat acudí, futur acudiré)
Conjugació
Tercera conjugació -ir
Miscel·lània
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads