acudir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /ə.kuˈði/
Occidental: nord-occidental /a.kuˈði/
valencià /a.kuˈðiɾ/, /a.kuˈði/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: acudí
  • Etimologia: Del llatí accurrere.

Verb

acudir intr., pron. (pronominal acudir-se)

  1. Arribar algú al lloc a on li convé o és cridat.
  2. (arcaisme, alguerès) Anar a donar ajuda a algú, atendre.
  3. (pronominal) Ocórrer, venir al pensament sobtadament.
  4. Recórrer a algú o valdre's d'ell.

Conjugació

Paradigmes de flexió: acudeixo, acudeix, acudim

Notes

  • En sentit pronominal es conjuga habitualment amb formes pures. Com a part dels verbs psicològics, exigeix un pronom feble en datiu (acudir-se-li):
    No se m’acut, no se li acudia.

Sinònims

Compostos i expressions

  • Acudir en haver-hi que pillar: frase feta.

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: a·cu·dir (3)
  • Heterograma de 6 lletres (acdiru)
  • Anagrames: cridau, cuidar

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: \a.kuˈðiɾ\
Americà: alt /a.k(u)ˈdiɾ/, baix \a.kuˈðiɾ\
  • Rimes: -iɾ
  • Etimologia: Del llatí accurrere.

Verb

acudir intr. (present acudo, passat acudí, futur acudiré)

  1. acudir (anar)
  2. venir
  3. socórrer, acórrer (anar a donar ajuda)
  4. recórrer

Conjugació

Miscel·lània

  • Síl·labes: a·cu·dir (3)
  • Heterograma de 6 lletres (acdiru)
  • Anagrames: aducir, cuidar, curiad
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads