arribar

Potser volíeu: ARRIBAR

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.riˈβa/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /a.riˈβa/
	valencià /a.riˈbaɾ/, /a.riˈβa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: arribà
• Etimologia: Del llatí *arrīpāre, de ad rīpa ‎(«vers la riba»), segle XIV.

Verb

arribar intr., pron. ‎(pronominal arribar-se)

1. Anar a la destinació, acabar el moviment.
2. (pronominal) Anar a un lloc amb un propòsit convenient.

   «M'ha donat unes cartes perquè les tiri al correu. Si no s'ha de molestar m'hi arribaré ara.» (Joan Brossa, Plena de pena, 1978)

3. (davant d'infinitiu) Atènyer o aconseguir un fi desitjat.
4. (nàutica) Portar la nau fins al port.
5. (nàutica) Refugiar-se una nau a sotavent.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arribar			haver arribat
gerundi	arribant			havent arribat
participi	arribat, arribada, arribats, arribades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arribo	arribes	arriba	arribem	arribeu	arriben
	arribe						val
	arribi						sept
	arrib				arribau		bal, alg
				arribam			bal
imperfet	arribava	arribaves	arribava	arribàvem	arribàveu	arribaven
passat simple	arribí	arribares	arribà	arribàrem	arribàreu	arribaren
futur	arribaré	arribaràs	arribarà	arribarem	arribareu	arribaran
condicional	arribaria	arribaries	arribaria	arribaríem	arribaríeu	arribarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arribi	arribis	arribi	arribem	arribeu	arribin
	arribe	arribes	arribe			arriben	occ, bal
imperfet	arribés	arribessis	arribés	arribéssim	arribéssiu	arribessin
		arribesses		arribéssem	arribésseu	arribessen
	arribàs	arribassis	arribàs	arribàssim	arribàssiu	arribassin	bal
		arribasses		arribàssem	arribàsseu	arribassen	val, bal (1)
	arribara	arribares	arribara	arribàrem	arribàreu	arribaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arriba	arribi	arribem	arribeu	arribin
	–				arribau		bal, alg
	–		arribe			arriben	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				arribàvom	arribavo		centr, n-occ
	arribavi						sept
	arribaia	arribaies	arribaia	arribàiem	arribàieu	arribaien	n-occ
condicional	arribariva	arribarives	arribariva	arribarívem	arribaríveu	arribariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arribo	arribos	arribo	arribeguem	arribegueu		n-occ
imperfet	arribessi		arribessi				sept, alg
	arribessa						centr, n-occ
	arribeguessa	arribeguesses	arribegués	arribeguéssom	arribeguéssou	arribeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arribat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arribar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arribat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arribat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arribat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arribat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arribar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arribat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arribat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arribat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arribo, arriba, arribem

Sinònims

• abastar, aconseguir, aplegar, plegar, venir

Compostos i expressions

• arribar i moldre = triomfar en poc temps

Relacionats

• arribista

Traduccions

Anar a la destinació

• Albanès: vij ^(sq)
• Alemany: ankommen ^(de), eintreffen ^(de)
• Anglès: arrive ^(en)
• Àrab: وَصَلَ‎ ^(ar)
• Armeni: ժամանել ^(hy) ‎(jamanel)
• Búlgar: стигам ^(bg) ‎(stigam), пристигам ^(bg) ‎(pristigam)
• Castellà: llegar ^(es)
• Coreà: 도착하다 ^(ko) ‎(dochakhada)
• Danès: ankomme ^(da)
• Eslovè: prispeti ^(sl), priti ^(sl)
• Esperanto: alveni ^(eo)
• Finès: saapua ^(fi)
• Francès: arriver ^(fr)
• Friülà: rivâ ^(fur)
• Gallec: chegar ^(gl)
• Gal·lès: cyrraedd ^(cy)
• Grec: φτάνω ^(el) ‎(ftano)
• Grec antic: ἀφικνέομαι ^(grc) ‎(aphiknéomai)
• Hebreu: הִגִּיעַ‎ ^(he)
• Hindi: पहुँचना ^(hi)
• Hongarès: érkezik ^(hu)
• Ido: arivar ^(io)
• Italià: arrivare ^(it)
• Japonès: 着く ^(ja)
• Llatí: advenire ^(la)
• Llengua de signes catalana: ARRIBAR ^(csc)
• Llombard: rivar ^(lmo)
• Maori: tae ^(mi)
• Neerlandès: aankomen ^(nl)
• Noruec: ankomme ^(no)
• Occità: arribar ^(oc)
• Portuguès: chegar ^(pt)
• Quítxua: chayay ^(qu)
• Retoromànic: arrivar ^(rm)
• Romanès: ajunge ^(ro)
• Rus: прибыва́ть ^(ru) ‎(pribivat), прибы́ть ^(ru) ‎(pribit), прийти́ ^(ru) ‎(prití), приходи́ть ^(ru) ‎(prikhodit)
• Sard: arribbai ^(sc)
• Sicilià: arrivari ^(scn)
• Tagal: dumating ^(tl)
• Tai: มา ^(th)
• Urdú: پہنچنا‎ ^(ur)
• Való: ariver ^(wa)
• Vènet: rivar ^(vec)
• Vietnamita: đến ^(vi)
• Xinès: 到達 ^(zh) ‎(到达, dàodá)

Atènyer o aconseguir un fi desitjat

• Castellà: llegar ^(es)

Portar la nau fins al port

• Castellà: arribar ^(es)
• Francès: arriver ^(fr)
• Italià: arrivare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·bar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: arribar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.riˈβaɾ\

Americà: alt /a.riˈbaɾ/, baix \a.riˈβaɾ\

• Rimes: -aɾ

Verb

arribar ‎(present arribo, passat arribé, futur arribaré)

1. (nàutica) arribar (a port)
2. arribar (a destinació)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·rri·bar (3)

Occità

• Pronúncia: /a.riˈβa/
• Etimologia: Derivat de riba.

Verb

arribar

1. arribar

Portuguès

Verb

arribar

1. (Nàut.) obligar a entrar en un port que no és la destinació.
2. (Zool.) migrar.
3. partir