adjectiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əd.ʒəkˈtiw/^ⓘ, occidental /ad.d͡ʒekˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí adjectivus, format pel prefix ad ‎(«al costat») i el verb iacere ‎(«llançar, assignar»), segle XIV.

Nom

adjectiu m. ‎(plural adjectius)

1. Categoria gramatical que qualifica substantius.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Adjektiv ^(de) n.
• Amazic marroquí: ⴰⴼⵔⵉⵙ ^(zgh) ‎(afris)
• Anglès: adjective ^(en)
• Asturià: axetivu ^(ast)
• Basc: adjektibo ^(eu), izenondo ^(eu)
• Castellà: adjetivo ^(es)
• Danès: adjektiv ^(da) n., tillægsord ^(da) n.
• Eslovac: prídavné meno ^(sk) n.
• Esperanto: adjektivo ^(eo)
• Feroès: lýsingarorð ^(fo) n.
• Finès: adjektiivi ^(fi)
• Francès: adjectif ^(fr)
• Gallec: adxectivo ^(gl)
• Grec: επίθετο ^(el) ‎(epítheto)
• Islandès: lýsingarorð ^(is) n.
• Italià: aggettivo ^(it) m.
• Llatí: adiectivus ^(la) m.
• Neerlandès: adjectief ^(nl) n., adjectivum ^(nl) n.
• Occità: adjectiu ^(oc)
• Polonès: przymiotnik ^(pl)
• Portuguès: adjectivo ^(pt) m.
• Romanès: adjectiv ^(ro) n.
• Rus: прилага́тельное ^(ru) n. ‎(prilagàtelnoie)
• Suec: adjektiv ^(sv)

Adjectiu

adjectiu m. ‎(femení adjectiva, plural masculí adjectius, plural femení adjectives)

1. (gramàtica) Relatiu a la categoria gramatical que qualifica substantius.

Sinònims

• adjectival

Verb

adjectiu

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adjectivar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ad·jec·tiu (3)
• Heterograma de 8 lletres (acdeijtu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Categoria:Adjectius
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ad.d͡ʒetˈtiw/

Adjectiu

adjectiu m. ‎(femení adjectiva, plural masculí adjectius, plural femení adjectivas o adjectives [aranès])

1. adjectiu

Nom

adjectiu m. ‎(plural adjectius)

1. adjectiu