substantiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/sups.tənˈtiw/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /sups.tanˈtiw/
	valencià /sups.tanˈtiw/, /sus.tanˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí substantivus, segle XIV.

Nom

substantiu m. ‎(plural substantius)

1. Nom, categoria gramatical que designa éssers, accions, estats o conceptes.

Derivats

• substantivar

Sinònims

• nom

Traduccions

Traduccions

• Aimara: susantivu ^(ay)
• Anglès: noun ^(en)
• Basc: izen ^(eu)
• Castellà: sustantivo ^(es), substantivo ^(es)
• Francès: nom ^(fr)
• Llengua de signes catalana: NOM ^(csc)
• Marathi: नाम ^(mr) n.
• Romanès: nume ^(ro)
• Suec: substantiv ^(sv)

Verb

substantiu

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de substantivar.

Variants

• substantivo, substantive, substantivi, substantiv

Miscel·lània

• Síl·labes: subs·tan·tiu (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Categoria:Substantius
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot