tarde

Potser volíeu: tardé

Català

Verb

tarde

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tardar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tardar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tardar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tardar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tar·de (2)
• Anagrames: adret, dreta, dretà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈtaɾ.ðe\
• Rimes: -aɾde
• Etimologia: Del llatí tarde.

Nom

tarde f. ‎(plural tardes)

1. tarda
2. vespre

Notes

Inclou des del migdia fins a la nit. Quan es necessari concretar s'utilitza atardecer o anochecer.

Adverbi

tarde

1. tard

Miscel·lània

• Síl·labes: tar·de (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtar.deː/
• Etimologia: De l'adjectiu tardus.

Adverbi

tardē

1. lentament, tard

Derivats

• Català: tard
• Castellà: tarde
• Francès: tard
• Italià: tardi
• Occità: tard
• Portuguès: tarde

Adjectiu

tarde

1. vocatiu masculí singular de tardus