aforar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.fuˈɾa/
	balear /ə.foˈɾa/, /ə.fuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /a.foˈɾa/
	valencià /a.foˈɾaɾ/, /a.foˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: aforà
• Etimologia: Del prefix a- i el català antic for ‎(«fur»), segle XV.

Verb

aforar trans.

1. Fixar el preu a les mercaderies.
2. Reconèixer les mercaderies per fixar els drets que han de pagar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aforar			haver aforat
gerundi	aforant			havent aforat
participi	aforat, aforada, aforats, aforades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aforo	afores	afora	aforem	aforeu	aforen
	afore						val
	afori						sept
	afor			aforam	aforau		bal
imperfet	aforava	aforaves	aforava	aforàvem	aforàveu	aforaven
passat simple	aforí	aforares	aforà	aforàrem	aforàreu	aforaren
futur	aforaré	aforaràs	aforarà	aforarem	aforareu	aforaran
condicional	aforaria	aforaries	aforaria	aforaríem	aforaríeu	aforarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	afori	aforis	afori	aforem	aforeu	aforin
	afore	afores	afore			aforen	occ, bal
imperfet	aforés	aforessis	aforés	aforéssim	aforéssiu	aforessin
		aforesses		aforéssem	aforésseu	aforessen
	aforàs	aforassis	aforàs	aforàssim	aforàssiu	aforassin	bal
		aforasses		aforàssem	aforàsseu	aforassen	val, bal (1)
	aforara	aforares	aforara	aforàrem	aforàreu	aforaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	afora	afori	aforem	aforeu	aforin
	–				aforau		bal
	–		afore			aforen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... aforat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... aforar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... aforat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... aforat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... aforat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... aforat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... aforar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... aforat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... aforat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... aforat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: aforo, afora, aforem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Derivats

• aforament

Traduccions

Traduccions

• Castellà: aforar ^(es)
• Francès: afforer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fo·rar (3)
• Anagrames: aforra, aforrà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /a.foˈɾaɾ/

Americà: alt /a.f(o)ˈɾaɾ/, baix /a.foˈɾaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del prefix a- i foro.

Verb

aforar ‎(present afuero o aforo, passat aforé, futur aforaré)

1. aforar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fo·rar (3)