alfa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈaɫ.fə/, occidental /ˈaɫ.fa/
• Etimologia: Del grec antic ἄλφα ‎(álpha).

Nom

alfa f. ‎(plural alfes)

1. Primera lletra de l'alfabet grec: α Α.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Alpha ^(de) n.
• Anglès: alpha ^(en)
• Asturià: alfa ^(ast)
• Basc: alfa ^(eu)
• Castellà: alfa ^(es)
• Gallec: alfa ^(gl) m.
• Grec: άλφα ^(el) ‎(alfa)
• Romanès: alfa ^(ro) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·fa (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Basc

Nom

alfa inan.

1. alfa

Declinació

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu alfa alfa alfak Ergatiu alfak alfak alfek Datiu alfari alfari alfei Genitiu alfaren alfaren alfen Comitatiu alfarekin alfarekin alfekin Benefactiu alfarentzat alfarentzat alfentzat Instrumental alfaz alfaz alfez Partitiu alfarik - - Prolatiu alfatzat - - Causal alfarengatik alfarengatik alfengatik Locatius Inessiu alfatan alfan alfetan Ablatiu alfatatik alfatik alfetatik Al·latiu alfatara alfara alfetara Terminatiu alfataraino alfaraino alfetaraino Al·l. direcional alfatarantz alfarantz alfetarantz Gen. locatiu alfatako alfako alfetako

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈal.fa/

Americà: alt /ˈal.f(a)/, baix /ˈal.fa/

• Rimes: -alfa
• Etimologia: Del grec antic ἄλφα ‎(álpha).

Nom

alfa f. ‎(plural alfas)

1. alfa

Miscel·lània

• Síl·labes: al·fa (2)

Gallec

Nom

alfa m. ‎(plural alfas)

1. alfa

Nom

alfa f. ‎(plural alfas)

1. calda

Romanès

Nom

alfa m. inv.

1. alfa

Nom

alfa m. inv.

1. espart