aliment

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ɫiˈmen/ⓘ
	balear /ə.ɫiˈment/, /ə.ɫiˈmen/
Occidental:	nord-occidental /a.ɫiˈmen/
	valencià /a.ɫiˈment/, /a.ɫiˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí alimentum, segle XIII.

Nom

aliment m. ‎(plural aliments)

1. Allò que serveix per alimentar el cos.

Derivats

• alimentar
• alimentós

Sinònims

• nutrient, menjar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Nahrung ^(de) f., Lebensmittel ^(de) n.
• Anglès: food ^(en), foodstuff ^(en)
• Basc: elikagai ^(eu)
• Castellà: alimento ^(es)
• Eslovac: jedlo ^(sk) n.
• Esperanto: nutraĵo ^(eo)
• Francès: aliment ^(fr), nourriture ^(fr)
• Italià: cibo ^(it), alimento ^(it)
• Llatí: alimentum ^(la), pabulum ^(la)
• Llengua de signes catalana: MENJAR ^(csc)
• Polonès: pokarm ^(pl) m.
• Portuguès: alimento ^(pt) m.
• Romanès: aliment ^(ro) n.
• Rus: пи́ща ^(ru) f. ‎(pisxa)

Verb

aliment

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alimentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·li·ment (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeilmnt)
• Anagrames: alentim, enaltim, lamenti, lamentí, maleint

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: aliment

Romanès

Nom

aliment n. ‎(plural alimente)

1. aliment

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	aliment	alimentul	(niște)	alimente	alimentele
Genitiu-datiu	(unui)	aliment	alimentului	(unor)	alimente	alimentelor
Vocatiu		alimentule, alimente			alimentelor

Sinònims

• mâncare