lloca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈʎɔ.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈʎɔ.ka/
	valencià /ˈʎɔ.ka/, /ˈʎɔ.kɔ/

• Rimes: -ɔka
• Etimologia: D’origen onomatopeic afí a l’arrel del llatí glōcīre ‎(«cloquejar»), segle XIV. Com a rosella és pel joc infantil d’endevinar el color d’un capoll amb la pregunta «gall o gallina?» (vermell o blanc?)

Nom

lloca f. ‎(plural lloques)

1. Gallina que cova i cria pollets.
2. (valencià) rosella

Traduccions

Gallina que cova

• Anglès: broody hen ^(en)
• Castellà: clueca ^(es) f.
• Francès: poule couveuse ^(fr)
• Italià: chioccia ^(it)
• Occità: cloca ^(oc) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: llo·ca (2)
• Anagrames: acoll ^(revers), alloc, callo, colla, collà, col·la, col·là, local

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot