amaine

Potser volíeu: amainé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /aˈmaj.ne/

Verb

amaine

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amainar.

   Forma valenciana: [jo] amaino, amaine, amaín o amaini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amainar.

   [Que jo] amaini o amaine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amainar.

   [Que ell/ella/vostè] amaini o amaine.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amainar.

   Amaini o amaine [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mai·ne (3)
• Anagrames: anàiem, anèmia, menaia