amaino

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈmaj.nu/, occidental /aˈmaj.no/

Verb

amaino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amainar.

   [Jo] amaino, amaine, amaín o amaini.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amainar.

   [Que jo] amaino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] amaini o amaine.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amainar.

   [Que ell/ella/vostè] amaino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] amaini o amaine.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mai·no (3)
• Anagrames: amoïna, amoïnà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈmai.no/
• Rimes: -aino

Verb

amaino

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb amainar