amonestar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.nəsˈta/
	balear /ə.mo.nəsˈta/, /ə.mu.nəsˈta/
Occidental:	nord-occidental /a.mo.nesˈta/
	valencià /a.mo.nesˈtaɾ/, /a.mo.nesˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: amonestà
• Etimologia: Del llatí admonēre amb analogia de molestare ‎(«molestar»), segle XIII.

Verb

amonestar trans.

1. Prevenir, advertir a algú que corregeixi una conducta.
2. Publicar en l'església les persones que volen contraure matrimoni o ordenar-se.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	amonestar			haver amonestat
gerundi	amonestant			havent amonestat
participi	amonestat, amonestada, amonestats, amonestades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amonesto	amonestes	amonesta	amonestem	amonesteu	amonesten
	amoneste						val
	amonesti						sept
	amonest			amonestam	amonestau		bal
imperfet	amonestava	amonestaves	amonestava	amonestàvem	amonestàveu	amonestaven
passat simple	amonestí	amonestares	amonestà	amonestàrem	amonestàreu	amonestaren
futur	amonestaré	amonestaràs	amonestarà	amonestarem	amonestareu	amonestaran
condicional	amonestaria	amonestaries	amonestaria	amonestaríem	amonestaríeu	amonestarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amonesti	amonestis	amonesti	amonestem	amonesteu	amonestin
	amoneste	amonestes	amoneste			amonesten	occ, bal
imperfet	amonestés	amonestessis	amonestés	amonestéssim	amonestéssiu	amonestessin
		amonestesses		amonestéssem	amonestésseu	amonestessen
	amonestàs	amonestassis	amonestàs	amonestàssim	amonestàssiu	amonestassin	bal
		amonestasses		amonestàssem	amonestàsseu	amonestassen	val, bal (1)
	amonestara	amonestares	amonestara	amonestàrem	amonestàreu	amonestaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	amonesta	amonesti	amonestem	amonesteu	amonestin
	–				amonestau		bal
	–		amoneste			amonesten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				amonestàvom	amonestavo		centr, n-occ
	amonestavi						sept
	amonestaia	amonestaies	amonestaia	amonestàiem	amonestàieu	amonestaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amonesto	amonestos	amonesto	amonesteguem	amonestegueu		n-occ
imperfet	amonestessi						sept
	amonestessa						centr, n-occ
	amonesteguessa	amonesteguesses	amonestegués	amonesteguéssom	amonesteguéssou	amonesteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... amonestat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... amonestar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... amonestat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... amonestat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... amonestat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... amonestat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... amonestar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... amonestat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... amonestat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... amonestat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: amonesto, amonesta, amonestem
Vocal rizotònica: /e/

Derivats

• amonestació
• amonestador
• amonestament

Traduccions

Prevenir

• Anglès: admonish ^(en), warn ^(en)
• Castellà: amonestar ^(es)
• Francès: admonester ^(fr), prevenir ^(fr), avertir ^(fr)
• Italià: ammonire ^(it), avvertire ^(it)
• Llatí: admonere ^(la), monere ^(la)
• Portuguès: admoestar ^(pt)

Publicar en l’església

• Anglès: to publish the banns ^(en)
• Castellà: amonestar ^(es)
• Francès: publier les bans ^(fr) de mariage
• Italià: far il bando ^(it) de matrimoni
• Llatí: instantes nuptias in ecclesia publicè edicere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·nes·tar (4)
• Anagrames: enamorats, entomaràs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /a.mo.nesˈtaɾ/, meridional /a.mo.nehˈtaɾ/

Americà: alt /a.mo.n(e)sˈtaɾ/, baix /a.mo.nehˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí admonēre.

Verb

amonestar ‎(present amonesto, passat amonesté, futur amonestaré)

1. amonestar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		amonestar			haber amonestado
Gerundi		amonestando			habiendo amonestado
Participi		amonestado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	amonesto	amonestas amonestás	amonesta	amonestamos	amonestáis	amonestan
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	amonestaba	amonestabas	amonestaba	amonestábamos	amonestabais	amonestaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	amonesté	amonestaste	amonestó	amonestamos	amonestasteis	amonestaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	amonestaré	amonestarás	amonestará	amonestaremos	amonestaréis	amonestarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	amonestaría	amonestarías	amonestaría	amonestaríamos	amonestaríais	amonestarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he amonestado	has amonestado	ha amonestado	hemos amonestado	habéis amonestado	han amonestado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había amonestado	habías amonestado	había amonestado	habíamos amonestado	habíais amonestado	habían amonestado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube amonestado	hubiste amonestado	hubo amonestado	hubimos amonestado	hubisteis amonestado	hubieron amonestado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré amonestado	habrás amonestado	habrá amonestado	habremos amonestado	habréis amonestado	habrán amonestado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría amonestado	habrías amonestado	habría amonestado	habríamos amonestado	habríais amonestado	habrían amonestado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	amoneste	amonestes amonestés	amoneste	amonestemos	amonestéis	amonesten
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	amonestara o	amonestaras o	amonestara o	amonestáramos o	amonestarais o	amonestaran o
		amonestase	amonestases	amonestase	amonestásemos	amonestaseis	amonestasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	amonestare	amonestares	amonestare	amonestáremos	amonestareis	amonestaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya amonestado	hayas amonestado	haya amonestado	hayamos amonestado	hayáis amonestado	hayan amonestado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera amonestado o	hubieras amonestado o	hubiera amonestado o	hubiéramos amonestado o	hubierais amonestado o	hubieran amonestado o
		hubiese amonestado	hubieses amonestado	hubiese amonestado	hubiésemos amonestado	hubieseis amonestado	hubiesen amonestado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere amonestado	hubieres amonestado	hubiere amonestado	hubiéremos amonestado	hubiereis amonestado	hubieren amonestado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			amonesta amonestá	amoneste	amonestemos	amonestad	amonesten

Derivats

• amonestación
• amonestador
• amonestamiento

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·nes·tar (4)
• Anagrames: amanteros, amontares, amontarse, aromantes, atérmanos, enmataros, enmostara, enmostará, enmotaras, enmotarás, entamaros, mantearos, maratones, mataronés, matearnos, montearas, montearás, mostearan, mostearán, namoraste, romanaste, somataren

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amonestar